Carta Municipal de Barcelona
Aprovada per Llei 22/1998, de 30 de desembre.
Parlament de Catalunya.
Títol preliminar
Article 1
1 La ciutat de Barcelona és la capital de Catalunya.
2 La ciutat de Barcelona gaudeix del règim jurídic especial establert
per aquesta Carta.
3 El terme municipal de la ciutat de Barcelona és l'actual en el
moment d'entrar en vigor aquesta Carta. A iniciativa de l'Ajuntament de
Barcelona, correspon al Parlament de Catalunya, mitjançant llei, l'alteració
d'aquest terme municipal.
Article 2
1 L'Ajuntament de Barcelona ha de promoure i dur a terme activitats
d'interès comú amb altres ciutats, especialment les adjacents, amb les altres
administracions públiques i amb institucions i organismes europeus i
internacionals, en l'àmbit de les competències que li atribueixen aquesta
Carta i la legislació general de règim local.
2 L'Ajuntament de Barcelona ha de promoure que la ciutat sigui seu
d'organismes dependents d'altres nivells d'administració i d'institucions
europees i internacionals.
Article 3
1 La ciutat de Barcelona ostenta els títols que té atorgats en atenció
a la seva història i la seva tradició, i, en concret, el de "Ciutat
Comtal".
2 El segell oficial de la ciutat s'inspira en el de Pere III el
Cerimoniós.
3 La bandera oficial de la ciutat incorpora sobre fons groc amb quatre
barres vermelles, en sentit vertical, el símbol de la ciutat.
Proposta de la SCGHSVN de com haurien de redactar-se,
d’una manera correcta, els punts de la Carta Municipal de Barcelona,
referents als símbols de la ciutat.
Article 3
2. L’escut oficial de la ciutat és caironat i quarterat. El 1r i al
4t quarters són d’argent amb una creu plena de gules (la creu
anomenada de Sant Jordi); i el 2n i el 3r són d’or amb 4 pals de
gules. L’escut va timbrat amb una corona reial.
3. La bandera oficial de la ciutat és quarterada. El quarter superior
de l’asta i l’inferior del vol són blancs amb una creu plena
vermella; el quarter superior del vol i l’inferior de l’asta tenen 9
pals d’igual amplada, 5 de grocs i 4 de vermells. |
Article 4
1 El català, llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Ajuntament
de Barcelona.
2 L'Ajuntament de Barcelona ha de garantir l'ús del castellà, dins el
marc constitucional i estatutari. L'Ajuntament ha de fer possible
l'atenció als ciutadans que pertanyen a minories lingüístiques.
3 L'Ajuntament de Barcelona ha de fomentar l'ús del català en l'àmbit
de les relacions internacionals, per a promoure i reforçar el multilingüisme i
la multiculturalitat en el marc mundial.
Article 5
En tot allò que no sigui previst en aquesta Carta són aplicables les normes
generals sobre règim local i les normes reguladores dels diferents sectors de
l'acció pública.
Article 6
Correspon a l'Ajuntament de Barcelona el desplegament reglamentari d'aquesta
Carta en els àmbits de l'organització, les obres, les activitats i els serveis
municipals.
Article 7
L'Ajuntament de Barcelona té legitimació per a recórrer directament davant el
Tribunal Constitucional contra les lleis i disposicions amb força de llei
d'Estat i de la Generalitat de Catalunya i, si escau, les disposicions de rang
inferior, quan contravinguin a l'autonomia local, garantida per l'article 140 de
la Constitució, d'acord amb el procediment i els termes establerts per la Llei
orgànica del Tribunal Constitucional.
|