Fogatges

Principal ] Amunt ] Projectes ] Buidatges ] [ Fogatges ]


FOGATGES I SIMILARS


Fitxers de fogatges de Catalunya cedits per gentilesa d'Oscar Barea . Són uns buidats per cognoms dels fogatges dels anys 1358, 1497 i 1553.  Tots són  comprimits en format zip i cal descomprimir-los amb WinZip o WinAce. Són fets amb el full de càlcul de Microsoft Excel 2000.

1.- Fogatge de 1358

2.- Fogatge de 1497  Classificat per vegueries.

3.- Fotgatge de 1515. Treball fet per en Jordi Plana.  Article sobre el fogatge de 1515 en format PDF

4.- Fogatge de 1553  Classificat per vegueries.

5.- Tots tres fogatges  

6.- Llibre del Repartiment de Mallorca. Elaborat per Bernat Aguiló  en format Excel. Còdex català de 1268, còpia d'un anterior llatí de 1232, que arreplega el primer llistat de catalans (també aragonesos, occitans i d'altres) acabats d'arribar a Mallorca.

7.-    Fogatge d'Aragó de 1495.
  1. Fogatjaments franja de Ponent 1495.zip
  2. Los conversos segun la doc local de Cervera (1338-1501).zip   Article, PDF, de Josep M. Llobet
  3. Mapa.zip
  4. Per cognoms 1495.zip
  5. Per sobrecollides 1495.zip

8.- Fogatge de 1515. Només la zona del Montseny. Format Excel. Tret del llibre de Salvador Llobet "El medio y la vida en el Montseny", dels apèndixs 6 i 7. Treball copiat per Ma. Lluïsa Paytubí i Aparicio   .

9.- Censos de Badalona, segle XVIII. Format Word comprimit en zip. Treball fet per Francesc Ferreras  .

10.- Llistat de francesos residents a la costa catalana el 1637. Format PDF.  A la Societat tenim les fotocòpies dels documents originals que poden consultar els socis amb prèvia concertació.

 


Article-llistat:

INVENTARI DELS TESTAMENTS AGRUPATS EN ELS LLIBRES ESPECIALS DE LA NOTARIA DE MONTBLANC, CONSERVATS A TARRAGONA (Segle XVIII)
Fitxer Word comprimit en format Zip
Per gentilesa de: 
Roser Puig i Tàrrech    i Josep M. T. Grau i Pujol
  

Més articles:

GUIA DE FONTS DOCUMENTALS PER A LA HISTÒRIA DE LA MEDICINA
Comarques meridionals. Èpoques moderna i contemporània
Josep M.T. Grau, Manel Güell i Eugeni Perea
Fitxer Word comprimit en format Zip   

ARXIUS I ARXIVÍSTICA A LES COMARQUES TARRAGONINES. 
Un balanç finimil·lenar
Història i producció bibliogràfica
Josep M. T. Grau i Pujol i Manel Güell
Fitxer Word comprimit en format Zip   

LA CRÒNICA NEGRA DE LA DESTRUCCIÓ D’ARXIUS
A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA 
Treball publicat a la revista LLIGALL 18
(Barcelona, 2001) pàgs 65-120
Fitxer Word comprimit en format Zip 
Josep M. T. Grau i Pujol    
Tècnic superior d’arxius a l’Arxiu Històric de Tarragona.  
Manel Güell 
Encarregat de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona.

Vegeu més de 60 articles sobre les comarques de Tarragona

 

El soci Ramon Monclús i Font, ens ha fet arribar els textos següents: 1r Petició al Registre Civil (Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona) on demanava diversos certificats de defunció de diferents Monclús. 
2n La denegació per part del Registre Civil de lliurar-li els certificats.
3r Carta del Recurs presentat per l'esmentat soci. 
4rt Estimació del recurs en favor a Ramon Monclús. 
Creiem que és molt interessant de tenir-lo present ja que ens pot servir de referent per altres casos semblants.

Fitxer en format RTF
Fitxer comprimit en format WinZip (RTF)

 

El soci Ricard Flores ens ha fet arribar un interessant article per a Paratge sobre la relació entre la numeració Sousa i l'ordre dels cognoms. Conté unes taules de conversió.
Fitxer comprimit en WinZip i format Word:

L'Algoritme de Gorchs

Revisió de l'article i la seva traducció a l'anglès. Format PDF.

Anar al calculador de l'ordre de cognom amb el número de Sousa

 

 


Fogatge.-  Dels ss XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d'una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra. Era una exacció eventual i per a cadascun calia l'acord de la cort general, on s'acostumava a determinar els criteris d'inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses. Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d'una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats .

Gran Enciclòpedia Catalana

 

Vegueria.-  Territori a què s'estenia la jurisdicció d'un veguer. A Catalunya, a mesura que el poder reial s'anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial. Així, en el pas dels ss XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona (o de Tarragona i el Camp), de Montblanc, de Barcelona (amb la sotsvegueria del Vallès), d'Osona (o de Vic i Osona), de Berguedà (o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de Manresa), de Bages (o de Manresa i Bages, amb la sotsvegueria de Moianès, que després passà a dependre de Barcelona), de Vilafranca del Penedès (amb la sotsvegueria d'Igualada, que el 1381 passà a dependre de Barcelona), de Girona, de Besalú (poc després sotsvegueria dependent del veguer de Girona), Camprodon, de la Ral (poc després sotsvegueria dependent del veguer d'Osona), de Ripollès (o de Ripoll i Ripollès, poc després sotsvegueria dependent del veguer d'Osona), de Lleida (amb la sotsvegueria de Balaguer), de Tàrrega, de Cervera (amb les sotsvegueries d'Agramunt i dels Prats de Rei), de Ribagorça (desapareguda al mateix s XIV), de Pallars (poc després sotsvegueria dependent del veguer de Lleida) i de Camarasa (incorporada el 1396 a la de Lleida, que passà a anomenar-se de Lleida, Pallars i Camarasa); i el territori continental dependent de Jaume II de Mallorca, en les vegueries de Rosselló (amb la sotsvegueria de Vallespir), de Conflent (o de Vilafranca de Conflent, amb la sotsvegueria de Capcir) i de Cerdanya (amb les sotsvegueries de Baridà i de Ribes, aquesta dependent més endavant del veguer de Camprodon). Durant l'edat mitjana aparegueren, encara, les vegueries d'Urgell i de Balaguer i, a partir del s XVI , la vegueria d'Agramunt (que comportà la desaparició de la d'Urgell) i la sotsvegueria de Lluçanès. Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa com a conseqüència del tractat dels Pirineus (1659), la vegueria de Puigcerdà perdé l'Alta Cerdanya (amb la qual fou constituïda la vegueria de Cerdanya amb centre a Sallagosa). Les vegueries incorporades a la monarquia francesa (Cerdanya, Vilafranca de Conflent i Capcir, Rosselló i Vallespir) perduraren fins a la Revolució Francesa (1790); la resta desaparegué amb la Nova Planta (1716) i serviren de base per a la nova demarcació corregimental. A Mallorca, les demarcacions dels dos veguers (el terme de la ciutat de Mallorca i el conjunt de termes forans) no prengueren mai el nom de vegueria, per tal com representaven una divisió original de l'illa. Les vegueries sorgiren igualment a Occitània; així, la Fenolleda fou (igualment fins el 1790) una vegueria dependent de la senescalia de Carcassona.

Gran Enciclòpedia Catalana