Vegueria.-
Territori a què s'estenia la jurisdicció d'un veguer. A
Catalunya, a mesura que el poder reial s'anà imposant a les
jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de
deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a
demarcació bàsica de la seva administració territorial. Així, en el
pas dels ss XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de
Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona
(o de Tarragona i el Camp), de Montblanc, de Barcelona (amb la
sotsvegueria del Vallès), d'Osona (o de Vic i Osona), de Berguedà (o
de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de
Manresa), de Bages (o de Manresa i Bages, amb la sotsvegueria de Moianès,
que després passà a dependre de Barcelona), de Vilafranca del Penedès
(amb la sotsvegueria d'Igualada, que el 1381 passà a dependre de
Barcelona), de Girona, de Besalú (poc després sotsvegueria dependent
del veguer de Girona), Camprodon, de la Ral (poc després sotsvegueria
dependent del veguer d'Osona), de Ripollès (o de Ripoll i Ripollès,
poc després sotsvegueria dependent del veguer d'Osona), de Lleida (amb
la sotsvegueria de Balaguer), de Tàrrega, de Cervera (amb les
sotsvegueries d'Agramunt i dels Prats de Rei), de Ribagorça
(desapareguda al mateix s XIV), de Pallars (poc després sotsvegueria
dependent del veguer de Lleida) i de Camarasa (incorporada el 1396 a la
de Lleida, que passà a anomenar-se de Lleida, Pallars i Camarasa); i el
territori continental dependent de Jaume II de Mallorca, en les
vegueries de Rosselló (amb la sotsvegueria de Vallespir), de Conflent
(o de Vilafranca de Conflent, amb la sotsvegueria de Capcir) i de
Cerdanya (amb les sotsvegueries de Baridà i de Ribes, aquesta dependent
més endavant del veguer de Camprodon). Durant l'edat mitjana
aparegueren, encara, les vegueries d'Urgell i de Balaguer i, a partir
del s XVI , la vegueria d'Agramunt (que comportà la desaparició de la
d'Urgell) i la sotsvegueria de Lluçanès. Amb la divisió de la
Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa com a conseqüència
del tractat dels Pirineus (1659), la vegueria de Puigcerdà perdé
l'Alta Cerdanya (amb la qual fou constituïda la vegueria de Cerdanya
amb centre a Sallagosa). Les vegueries incorporades a la monarquia
francesa (Cerdanya, Vilafranca de Conflent i Capcir, Rosselló i
Vallespir) perduraren fins a la Revolució Francesa (1790); la resta
desaparegué amb la Nova Planta (1716) i serviren de base per a la nova
demarcació corregimental. A Mallorca, les demarcacions dels dos veguers (el terme de la ciutat
de Mallorca i el conjunt de termes forans) no prengueren mai el nom de
vegueria, per tal com representaven una divisió original de l'illa. Les
vegueries sorgiren igualment a Occitània; així, la Fenolleda fou
(igualment fins el 1790) una vegueria dependent de la senescalia de
Carcassona.
Gran
Enciclòpedia Catalana |