Reglaments dels símbols dels Ens Locals de Catalunya

[ Principal ] [ Amunt ] [ Introducció general a l'heràldica cívica ] [ Reglaments dels símbols dels Ens Locals de Catalunya ] [ Heràldica fraudulenta ] [ Noblesa i Heràldica ] [ Banderes ]

Totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius, i els envolten d'expressions de respecte. L'escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat.

Catalunya, com a comunitat històrica dotada d'institucions d'autogovern, ha tingut, fins a la pèrdua d'aquestes l’any 1714, una heràldica pròpia, no solament reial i nobiliària, sinó també municipal, les prescripcions bàsiques de la qual es recullen en aquest Decret i també els aclariments necessaris per comprendre-les. Cal fer esment també que, d'uns anys ençà, han proliferat nous símbols merament distintius que, més que del rigor de la ciència i l’art heràldic, són fruit de l’esplèndida creativitat de molts dels dissenyadors catalans més rellevants.

Aquesta disposició omple un buit dins l’ordenament local català, de conformitat amb l’article 37.1 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, respectant l’autonomia local en el que fa referència a la competència per dotar-se de símbols propis, competència que estableix, concretament pel que fa als municipis, l’article 50.21) de la Llei esmentada. En el mateix sentit, la Generalitat només intervé en aquesta matèria en els casos determinats per la llei per tal de comprovar si són respectades les normes heràldiques i altres dades en què es fonamenten els símbols, o si els símbols aprovats són susceptibles de ser confosos amb els d'un altre ens local.

Així mateix es regula el procediment aplicable per a l’adopció, la modificació, el canvi o la rehabilitació dels símbols locals, semblant a l’establert per al canvi de nom dels municipis, referit, d’una banda, a l’escut i a la bandera, reconeguts com a símbols representatius i, d’altra banda, als emblemes, que són denominats símbols distintius, d’introducció més recent en el món de la identificació de les entitats, tal com s'ha indicat. El procediment que es refereix a aquests emblemes se sotmet a unes normes i uns criteris menys estrictes que els que calen per a l’adopció dels símbols representatius.

Per acabar, es crea una nova secció dins el Registre dels ens locals a què es refereix l’article 4 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, en el qual’han d’inscriure els símbols locals.

Atesa la disposició final 2 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya;

Vistos l’informe de la Comissió de Govern Local de Catalunya i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Governació i amb la deliberació prèvia del Govern,

DECRETO:

Article únic
S'aprova el Reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya, el text del qual figura a continuació.

DISPOSICIONS FINALS

-1 S'autoritza el conseller de Governació per al desplegament d'aquest Decret.
-2 Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 25 de novembre de 1991

JORDI PUJOL President de la Generalitat de Catalunya
JOSEP GOMIS I MARTÍ Conseller de Governació

REGLAMENT
dels símbols dels ens locals de Catalunya

CAPÍTOL 1
Principis i disposicions generals

Article 1
Objecte del Reglament
1.1 Aquest Reglament estableix els criteris i regula el procediment per a l’adopció, l’ús, la modificació parcial, el canvi o la rehabilitació dels símbols dels ens locals.
1.2 Els símbols representatius dels ens locals territorials i de les entitats municipals descentralitzades són l’escut i la bandera.
1.3 Els ens locals esmentats a l’apartat anterior poden dotar-se, a més dels símbols representatius, d'un emblema com a símbol distintiu. La resta d'ens locals, els consorcis de caràcter local i els ens amb personalitat pròpia dependents de les entitats locals, poden també adoptar com a símbol distintiu un emblema, quan els seus estatuts, si escau, ho prevegin.

Article 2
Definició d’escut, bandera ¡ emblema
2.1 A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per escut un símbol o ensenya format per una superfície entre línies, dita camper, on es representen diferents elements, dits càrregues heràldiques.
2.2 A l’efecte d’aquest Reglament, la bandera és una peça de tela, generalment rectangular, fixa per un costat a un pal o asta, que serveix com a símbol o ensenya.
2.3 A l’efecte d'aquest Reglament, l’emblema comprèn qualsevol símbol gràfic, altre que un escut o una bandera, amb independència de la forma i els elements que el componen.

Article 3
Símbols locals representatius
3.1 Els ens locals indicats a l’article 1.2 poden adoptar un escut i una bandera com a símbols representatius, rehabilitar els que històricament els corresponguin, i també modificar o canviar els que tinguin establerts.
3.2 Els elements de l’escut i de la bandera s’han de fonamentar en fets històrics o accidents geogràfics, en característiques pròpies de l’ens local o en el seu nom.
3.3 En qualsevol cas, s’han de respectar les normes de l’heràldica i, en particular, els criteris explícitament recollits en aquest Reglament i en el seu annex, els quals seran d’aplicació, llevat d’excepcions degudament justificades.

Article 4
Símbols locals distintius
4.1 Els emblemes regulats per aquest Regiament s’han d’ajustar al que estableixen els articles 22, 23 i concordants d'aquest text.
4.2 Els emblemes de què es dotin els ens locals i els organismes autònoms, com també els de les societats i empreses dependents dels ens locals, s’han de regular per la legislació local i per aquest Reglament i, si s'escau, per les normes especifiques de la legislació sectorial corresponent, sens perjudici d’inscriure’s en la secció corresponent del Registre dels ens locals que porta el Departament de Governació.

Article 5
Competència
5.1 Correspon al ple de l’ens local o l’òrgan competent prendre l’acord d’adopció, de rehabilitació, de modificació o de canvi de l’escut, la bandera o l’emblema.
5.2 La intervenció del Govern de la Generalitat es produirà:
a) Quan l’escut o la bandera siguin susceptibles de ser confosos amb els d’un altre ens local.
b) Ouan no es compleixin els requisits que estableíxen els articles 35 i 36 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, desplegats en aquest Reglament.
c) Pel que fa als emblemes, quan es tramitin d’acord amb el procediment general establert per aquest Reglament, i no s’ajustin al que determinen els articles 22, 23 i concordants d'aquest text.

Article 6
Contingut de l’acord
L’acord a què es refereix l’article anterior ha de contenir:
a) Pel que fa a l’escut, el blasonament de les armes i el seu timbre.
b) Respecte a la bandera, la descripció amb les dimensions, les proporcions i els colors.
c) Quant a l’emblema, una descripció breu dels seus elements i de la disposició i proporcions d'aquests.

Article 7
Publicació i efectes dels símbols
L’escut i la bandera dels ens locals i els emblemes, exclosos aquells que es tramitin d’acord amb la legislació sectorial escaient, es podran utilitzar a partir de la publicació de la seva descripció al DOGC.

Article 8
Prohibició d’emprar l’escut i la bandera de Catalunya
8.1 Només poden incorporar l’escut de Catalunya al seu propi aquells municipis que hi tenen dret històric, d’acord amb el que s’especifica a l’annex d’aquest Decret.
8.2 No es pot emprar la bandera de Catalunya com a fons de la bandera local. Els ens locals que per dret històric poden tenir el senyal de Catalunya a l’escut, el poden posar, si escau, a la bandera.

Article 9
Inscripció dels símbols
Al Registre dels ens locals a què es refereix l’article 4 de la Llei 811987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, es crearà una secció general destinada a inscriure els símbols locals aprovats de conformitat amb els criteris i el procediment que regula aquest Reglament o, si s’escau, amb els que estableix la legislació sectorial.

Article 10
Protecció dels símbols
Els símbols representatius i els distintius, degudament inscrits i publicats, gaudeixen de la protecció que estableixen les lleis, i els ens que en siguin titulars han d'exercitar les accions procedents, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas, per tal de vetllar per l’ús i la defensa adequats.

Article 11
Utilítzacíó dels símbols
11.1 En les comunicacions oficials dels ens a què fa referència aquest Reglament, no hi poden constar altres símbols que l’escut o l’emblema propis, degudament aprovats, sens perjudici del que estableix l’article 29 d’aquest Reglament.
11.2 Així mateix, els ens locals només poden utilitzar els símbols propis esmentats als edificis, als plafons, als rètols, als vehicles, als uniformes i altres formes de manifestació a l’exterior, sens perjudici de la protecció deguda al patrimoni històrico-artístic.

CAPÍTOL 2
De l’escut

SECCIÓ 1
Dels elements de l’escut

Article 12
Blasonament
12.1 S’entén per blasonament la descripció de la forma, dels esmalts i de les càrregues d’un escut. El blasonament ha de ser al més simple i senzill possible, sempre que permeti diferenciar-se d’altres escuts. S’ha de donar preferència al senyal propi de l’ens local respecte d’altres senyals que hi puguin figurar.
12.2 Els esmalts d’un escut són els acoloriments del camper i de les cárregues, I'ús i la combinació deis quals s'han d'adir amb les normes heráldiques, tal com s'especifica a I'annex d'aquest Decret.
12.3 Les càrregues s’han de representar sempre d’acord amb la normativa heràldica i mai al natural.

Article 13
Forma i brisures
13.1 La forma de l’escut dels ens locals ha de ser la caironada, tal com s’especifica a l’annex.
13.2 Els escuts dels diferents ens locals, excepte els dels municipis, s’han de diferenciar per una brisura característica, d’acord amb el que figura a l’annex d’aquest Decret.

Article 14
Timbre
14.1 S’entén per timbre l’acompanyament col·locat damunt d’un escut. En el cas dels ens locals territorials, el timbre ha de ser sempre una corona, que ordinàriament serà la mural que li correspongui, tal com figura a l’annex d'aquest Decret.
14.2 Els escuts de les entitats municipals descentralitzades no han de portar timbre de cap mena.
14.3 Quan un municipi amb escut timbrat de corona mural modifiqui el seu tractament per raó del nombre d’habitants, d’acord amb el que disposa l’article 33 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, la corona corresponent substituirà l’anterior sense cap altre tràmit que la inscripció al Registre previst a l’article 9.

Article 15
Altres acompanyaments
L’escut es pot blasonar amb aquells acompanyaments que hagin estat objecte de concessió expressa.

SECCIÓ 2
De l’ús de l’escut

Article 16
Ús de l’escut
16.1 L’ús de l’escut és privatiu de l’ens local.
16.2 Les entitats privades i els particulars poden fer ús de l’escut amb l’autorització expressa de l’ens local.
16.3 Cap ens local no pot fer ús d’un escut que no sigui el propi, sens perjudici del que estableix l’article 29 d'aquest Reglament.

Article 17
Incorporació de l’escut al segell
Els ens locals poden incorporar als seus segells l’escut propi, degudament aprovat.

CAPÍTOL 3
De la bandera

Article 18
Forma de la bandera
18.1 La bandera ha de tenir forma rectangular i una relació de dos d’alçada per tres d’amplada.
18.2 La bandera ha de ser tan senzilla com sigui possible i alhora identificativa.

Article 19
Altres prescripcions
19.1 La bandera no ha d’incorporar mai l’escut sinó, en tot cas, els seus elements més representatius, com ara els esmalts o les càrregues, excepte quan resulti de la conversió de l’escut en bandera.
19.2 La bandera no ha d’incorporar, en cap cas, l’acompanyament de l’escut.
19.3 En les dues cares de la bandera, tots els elements han de mantenir la mateixa disposició i orientació respecte al pal, fent l’efecte de transparència.

Article 20
Ús de la bandera
20.1 La utilització de la bandera i la seva col·locació als edificis es regeix per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, per la qual es regulen l’ús de la bandera d’Espanya i el de les altres banderes i ensenyes.
20.2 Els presidents dels ens territorials poden portar als seus vehicles oficials un exemplar reduït de la bandera pròpia com a banderí quan assisteixin a actes oficials o actuïn en l’exercici del càrrec.
20.3 Els ens locals no poden enarborar com a pròpia una altra bandera que no sigui la seva oficial, degudament inscrita i publicada, de conformitat amb aquest Reglament.

Article 21
Limitacions a l’ús de la bandera
La bandera de l’ens local no pot ser utilitzada com a fons de símbols o sigles de partits, sindicats, associacions o altres entitats privades.

CAPÍTOL 4
Dels emblemes

Article 22
Emblemes distintius dels ens locals territorials i les entitats municipals descentralitzades
22.1 Els ens locals que poden dotar-se d’un escut i d’una bandera com a símbols representatius també ho poden fer d’un emblema distintiu.
22.2 L’emblema no pot consistir en una modificació, deformació o simplificació de l’escut, si bé pot basar-se en elements d'aquest.

Article 23
Emblemes dels altres ens locals, els consorcis de caràcter local i els ens dependents
23.1 Els ens locals no inclosos a l’article anterior, els consorcis de caràcter local i els ens amb personalitat jurídica pròpia dependents dels ens locals també poden utilitzar un emblema distintiu, d’acord amb el que estableix l’article 1.3 d’aquest Reglament.
23.2 Respecte de les mancomunitats i dels consorcis, l’acord d'aprovació de l’emblema correspon als òrgans competents dels ens que en formen part. Pel que fa als ens dependents dels ens locals, aquest acord correspon als ens dels quals depenen.
23.3 L’emblema no pot incloure frases, anagrames, logotips o inscripcions que puguin induir a confusió amb els d’altres ens o que no responguin a la seva denominació oficial o que la modifiquin.
23.4 Les corporacions locals poden autoritzar els seus ens dependents a incorporar l’escut com a element accessori dels seus emblemes distintius.

CAPÍTOL 5
Procediment d’adopció, rehabilitació, modificació o canvi dels símbols

SECCIÓ 1
Procediment referent a l’escut

Article 24
Iniciació de l’expedient
24.1 L’expedient per adoptar, rehabilitar, modificar o canviar l’escut s’ha d’incoar per acord del ple o l’òrgan competent de l’ens local.
24.2 L’expedient ha d’incloure un projecte, que ha de constar dels documents següents:
a) Una memòria o informe elaborat per un titulat superior especialitzat en heràldica o per una institució competent en la matèria que justifiqui la correcció del blasonament que es proposi.
b) Tots els antecedents heràldics, sigil·logràfics, històrics, geogràfics o altres en els quals es fonamenti la proposta d’escut.
c) Una proposta de blasonament d’aquest.
d) Un dibuix de l’escut.
24.3 La Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació prestarà l’assistència necessària per elaborar el projecte d’escut als ens locals que en justifiquin la necessitat.

Article 25
Informació pública
25.1 L’ens local ha de sotmetre el projecte a què es refereix l’article anterior a informació pública, per un termini de 30 dies, al tauler d’edictes i al DOGC.
25.2 Transcorregut el termini d’informació pública, l’ens local ha de trametre una còpia de l’expedient a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació per tal que emeti informe sobre aquest i sol·liciti el dictamen a l’Institut d’Estudis Catalans.

Article 26
Adopció de l’acord, tramesa de l’expedient, registre i publicació de l’escut
26.1 Un cop l’ens local hagi rebut el dictamen de l’Institut d'Estudis Catalans i l’informe de la Direcció General d’Administració Local, i s’hagin resolt les possibles al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública, l’òrgan competent d’aquell aprovarà, si escau, el blasonament de l’escut amb el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.
26.2 L’ens local, en el termini de quinze dies a comptar de l’endemà de l’adopció de l’acord, ha de trametre l’expedient complet a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació, a l’efecte de la inscripció al Registre dels ens locals i la seva publicació posterior.
26.3 Si el Departament de Governació no té cap observació a fer a l’escut aprovat, ho ha de fer saber a l’ens local i, amb la resolució prèvia de la Direcció General, s’ha d’inscriure al Registre a què es refereix l’article 9, i s’ha de publicar al DOGC el blasonament acordat.
26.4 Una vegada transcorreguts tres mesos des de la recepció de l’expedient al Departament de Governació sense que s’hi hagin formulat observacions, l’acord de l’ens local es considerarà definitiu i executiu i l’ens podrà instar la inscripció de l’escut al Registre esmentat i la publicació a què es refereix l’apartat anterior.

Article 27
Formulació d'observacions
27.1 Si l’ens local ha adoptat un acord d’aprovació o canvi de l’escut que sigui contrari a les normes heràldiques o sigui susceptible de ser confós amb el d’un altre ens local, o no es fonamenti en fets històrics o geogràfics, o en característiques pròpies i distintives que en remarquin l’originalitat, exclusivitat o magnitud, ni en el seu propi nom, la Direcció General d'Administració local del Departament de Governació hi formularà les observacions que cregui oportunes.
27.2 En el termini de 15 dies a comptar de la recepció de les observacions esmentades a l’apartat anterior, l’ens local podrà al·legar el que cregui convenient en defensa del seu acord, adjuntant els documents o les justificacions que consideri adients.

Article 28
Intervenció del Govern de la Generalitat
Si el Departament de Governació no considera justificades les al·legacions de l’ens local i aquest no incorpora les observacions fetes pel Departament esmentat, proposarà al Govern de la Generalitat la denegació de la inscripció de l’escut al Registre dels ens locals.

Article 29
Utilització d’altres escuts
L’ens local, en el supòsit de l’article anterior, no pot fer ús d’altre escut que no sigui el senyal de la Generalitat, d’acord amb el que disposa el Decret 56/1982, de 18 de març, pel qual s’estableixen normes sobre la utilització del senyal de la Generalitat per les entitats locals de Catalunya, o el de l’Estat en els termes que disposi la legislació aplicable.

SECCIÓ 2
Procediment relatiu a la bandera

Article 30
Iniciació de l’expedient
Quan l’ens local tingui inscrit l’escut al Registre a què fa referència aquest Reglament, i un cop publicat al DOGC, podrà adoptar, rehabilitar i, si escau, modificar o canviar la bandera com a símbol local representatiu.

Article 31
Procediment
El procediment per a l’adopció, la rehabilitació, la modificació o el canvi de la bandera és el que estableix la secció 1 d’aquest capítol 5.

SECCIÓ 3
Procediment pel que fa a l’emblema

Article 32
Iniciació de l’expedient
L’expedient per a l’adopció, la modificació o el canvi de l’emblema distintiu s’ha d’incoar per acord del ple o de l’òrgan competent de l’ens local.

Article 33
Procediment general
El procediment a seguir per a l’adopció, la modificació o el canvi dels emblemes s’ha de subjectar al que estableixen els articles 34, 35, 36 i 37 d’aquest Decret, llevat dels supòsits en què siguin d’aplicació les normes especifiques de la legislació sectorial.

Article 34
Projecte d emblema
Formarà part de l’expedient un projecte que ha de constar dels documents següents:
Una memòria justificativa.
Una descripció detallada de l’emblema.
Un dibuix de l’emblema.

Article 35
Adopció de l’acord, tramesa de l’expedient, registre i publicació de la descripció de l’emblema
35.1 El projecte d’emblema s’ha de sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies al tauler d’edictes dels ens locals afectats.
35.2 Un cop transcorregut el termini d’informació pública i resoltes les possibles al·legacions, el ple de l’ens local o l’òrgan competent ha d’aprovar, si s’escau, l’emblema, tenint en compte el que estableix l’article 23.2 d'aquest Reglament.
35.3 L’ens local, en el termini de 15 dies a comptar de l’endemà de l’adopció de l’acord, ha de trametre l’expedient complet, inclosos els estatuts de l’ens, si s’escau, a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació, a l’efecte de la inscripció al Registre dels ens locals i la publicació posterior.
35.4 Si el Departament de Governació no té cap observació a fer a l’emblema aprovat, en relació amb el que prescriuen els articles 22 i 23 d’aquest Reglament, ho farà saber a l’ens local, l’inscriurà al registre i en publicarà la descripció al DOGC.
35.5 Una vegada transcorreguts tres mesos des de la recepció de l’expedient al Departament de Governació sense que aquest hi formuli observacions, l’acord es considerarà definitiu i executiu, i l’ens local podrà instar la inscripció de l’emblema al Registre i la publicació a què es refereix l’apartat anterior.

Article 36
Formulació d’observacions
36.1 Si l’ens local acorda l’adopció o la modificació de l’emblema sense complir el que prescriuen els articles 22 i 23, el Departament de Governació hi formularà les observacions que cregui oportunes per tal que aquell hi incorpori les rectificacions adients.
36.2 En el termini de 15 dies a comptar de la recepció de les observacions a què es refereix l’apartat anterior, l’ens local podrà al·legar el que cregui convenient en defensa del seu acord, i adjuntarà els documents o les justificacions que consideri procedents.

Article 37
Intervenció de la Generalitat
Si el Departament de Governació no considera justificades les al·legacions de l’ens local, proposarà al Govern de la Generalitat la denegació de la inscripció de l’emblema al Registre dels ens locals.

Article 38
Procediment especial
38.1 Els ens locals han de trametre, si escau, en el termini de 15 dies, al Departament de Governació, una certificació de l’acord d’iniciació de l’expedient per a la inscripció de l’emblema al registre estatal corresponent.
38.2 Així mateix, han de trametre al mateix Departament la certificació de la inscripció esmentada, en el termini de 15 dies a comptar de la publicació de l’anunci d’aquesta, per tal que l’emblema s’anoti al Registre dels ens locals.

Article 39
Incorporació de l’emblema al segell
Els ens i òrgans que tinguin un emblema degudament aprovat poden incorporar-lo en un segell propi.

CAPÍTOL 6
Inscripció dels símbols al Registre dels ens locals

Article 40
Organització de la secció dels símbols locals
La secció del Registre dels ens locals a què es refereix l’article 9, destinada a la inscripció dels símbols locals, s’organitza en tres subseccions referides, respectivament, als escuts, a les banderes i als emblemes.

Article 41
Dades registrals dels escuts
Les inscripcions dels escuts han de contenir les dades registrals següents:
Nom de l’ens local.
Data de l’acord d’aprovació de l’escut.
Blasonament de l’escut.
Dibuix acolorit de l’escut.
Data de la resolució d’inscripció al Registre.
Data de publicació al DOGC de la resolució d’inscripció.

Article 42
Dades registrals de les banderes
Les inscripcions de les banderes han de contenir les mateixes dades registrals que els escuts.

Article 43
Grups d’inscripció dels emblemes
La subsecció destinada a la inscripció dels emblemes es divideix en tres grups, que es refereixen, respectivament, a les inscripcions següents:
Dels emblemes dels ens locals.
Dels emblemes dels consorcis.
Dels emblemes dels ens dependents dels ens locals.

Article 44
Dades registrals dels emblemes dels ens locals territorials i altres ens locals
A les inscripcions dels emblemes dels ens locals territorials, de les entitats municipals descentralitzades i de les entitats metropolitanes, hi han de constar les dades següents:
Nom de l’ens local.
Data de l’acord d’aprovació de l’emblema.
Descripció de l’emblema.
Dibuix de l’emblema.
Data de la resolució d’inscripció al Registre.
Data de publicació al DOGC de l’anterior resolució.

Article 45
Dades registrals dels emblemes de les mancomunitats
A les inscripcions referents als emblemes de les mancomunitats hi han de constar les referències següents:
Nom de la mancomunitat.
Data de l’acord d’aprovació de l’emblema pels municipis que la integren.
Descripció de l’emblema.
Dibuix de l’emblema.
Data de la resolució d’inscripció al Registre.
Data de publicació de la resolució al DOGC.

Article 46
Dades registrals dels emblemes dels consorcis
A les inscripcions referents als consorcis, hi han de constar les indicacions següents:
Nom del consorci.
Data de l’acord d’aprovació de l’emblema pels seus membres.
Descripció de l’emblema.
Dibuix de l’emblema.
Data de la resolució d’inscripció al Registre.
Data de publicació de la resolució al DOGC.

Article 47
Dades registrals dels emblemes dels ens dependents dels ens locals
Les inscripcions dels emblemes referents als organismes autònoms, societats i altres ens amb personalitat dependents dels ens locals han de contenir les característiques següents:
Nom de l’ens.
Forma jurídica de constitució.
Ens local del qual depèn.
Data de l’acord d’aprovació de l’emblema per l’ens local.
Data de la resolució d’inscripció de l’emblema al registre estatal corresponent, si escau, i de la publicació.
Descripció de l’emblema.
Dibuix de l’emblema.
Data d’inscripció de la resolució al Registre dels ens locals.
Data de publicació de la resolució anterior al DOGC, si escau.

Article 48
Modificació i cancel·lació de les dades registrals
48.1 La modificació i cancel·lació de les dades registrals, la farà d’ofici, o a petició de l’ens local, la Direcció General d’Administració Local, en el termini d’un mes a comptar de la data en què s’hagi produït la modificació d’aquelles o, si escau, a comptar de la data de la petició.
48.2 Els ens locals han de comunicar a la Direcció General esmentada, a l’efecte de l’anotació al Registre, l’inici de procediments administratius o judicials que puguin afectar les inscripcions dels seus símbols.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Els ens locals territorials i les entitats municipals descentralitzades poden regular per reglament els símbols dels seus propis òrgans.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

-1 Els escuts que han estat aprovats per decret de la Generalitat de Catalunya abans de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, s’han d’inscriure d’ofici al Registre previst a l’article 9 d’aquest Reglament. Igualment, els escuts i les banderes que ja han estat aprovats d’acord amb el procediment que estableix l’esmentada Llei 8/1987, de 15 d’abril, s’inscriuran també d’ofici al Registre esmentat.
-2 Els ens locals que utilitzin un escut o una bandera no aprovats d’acord amb els procediments assenyalats a l’apartat anterior, han d’instar-ne la inscripció al Registre esmentat en el termini de sis mesos. En el supòsit que aquests símbols siguin susceptibles de ser confosos amb els d’un altre ens local o no compleixin els requisits establerts als articles 35 i 36 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, el Departament de Governació farà a l’ens local les observacions oportunes per tal que iniciï el procediment de modificació dels símbols esmentats, d’acord amb el que estableix el capítol 5 d’aquest Reglament.
-3 Aquest Reglament serà d’aplicació als expedients d’adopció, rehabilitació o modificació de l’escut o la bandera que estiguin en tràmit en el moment de l’entrada en vigor.

ANNEX

-1 A l’efecte del capítol 2 d’aquest Reglament, cal tenir presents els criteris i els termes heràldics següents:
a) Entre els esmalts es distingeixen els metalls, les colors i els folres.
Una norma bàsica de l’heràldica és que no pot anar metall sobre metall ni color sobre color. Tanmateix, hi ha uns esmalts que tenen la consideració de neutres, que són els folres, la porpra, l’ataronjat i el sable, que poden anar amb metall o amb color indistintament.
b) Cal entendre per forma caironada la d’un quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs i amb una de les diagonals disposada verticalment i l’altra horitzontalment.
c) S'anomena brisura qualsevol canvi que es fa en un grup o classe d'escuts per distingir-lo d’altres. Una de les brisures emprades en heràldica local és la bordura, que consisteix en una peça d’una amplària equivalent a la sisena part de la de l’escut que voreja tot el camper; quan en una bordura s’alternen punts, és a dir, fragments d’igual mida, de metall i de color, es diu que la bordura és componada.
Els escuts dels consells comarcals es caracteritzen per una bordura componada de vuit punts d’or i vuit de gules, que són els esmalts de Catalunya.
d) La corona mural és aquella que representa un llenç de muralla en forma circular realçat per un nombre de torres variable en funció del tipus i la categoria de l’ens local.
Els escuts dels municipis que històricament hagin estat cap o centre d’un principat, ducat, marquesat, comtat, vescomtat o baronia abans de l’abolició de les jurisdiccions senyorials han d’anar timbrats amb la corona corresponent al seu títol. Només poden anar timbrats amb corona reial l’escut de la ciutat de Barcelona i els de les viles i ciutats que hagin obtingut el títol de reial vila o de reial ciutat.
-2 A l’efecte de l’article 8, s’entén per dret històric a incorporar al propi l’escut de Catalunya el fet d’haver-ne rebut la concessió reial o el d’haver estat ciutat o vila de jurisdicció reial.

LLEI 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.

CAPÍTOL 5

Article 35
-1 Les corporacions locals poden dotar-se d’un escut o d’un emblema com a distintiu.
-2 Els elements de l’escut s’han de fonamentar en fets històrics o geogràfics, en característiques pròpies de la corporació o en el seu propi nom. En qualsevol cas, han de respectar les normes de l’heràldica.

Article 36
-1 Els municipis poden dotar-se d’una bandera municipal. La bandera deriva del mateix escut, del qual ha de contenir els elements essencials o el color predominant.
-2 No es pot emprar la bandera de Catalunya com a fons de la bandera municipal. En queden exceptuats els municipis que per dret històric tenen en el seu escut el de Catalunya com a element essencial.

Article 37
-1 Per a aprovar o modificar l’escut o la bandera s’ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per al canvi de nom dels municipis.
-2 La intervenció del Govern de la Generalitat només es pot produir quan l’escut o la bandera són susceptibles d’ésser confosos amb els d’un altre municipi o quan no es compleixen els requisits establerts en els articles 35 i 36.

DECRET 58/1982, de 18 de març, pel qual s’estableixen normes sobre la utilització del senyal de la Generalitat per les entitats locals de Catalunya.

La Generalitat de Catalunya, ateses les competències que té atribuïdes en matèria de Règim Local i singularment en matèria d’atorgament de títols, escuts, blasons, lemes i dignitats, de conformitat amb el que estableix el Decret 23/1980, de 18 de novembre, en relació amb el Decret 160/1980, de 19 de setembre, i el Decret 230/1980, de 18 d’octubre, exerceix una sèrie d’accions encaminades a assessorar, impulsar i fomentar la utilització pels municipis de Catalunya del seu propi escut, com una forma de contribuir a la recuperació de la identitat i patrimoni cultural dels nostres pobles.
No obstant tot això, i a fi d’evitar confusions en la utilització per les Corporacions d’escuts o símbols diversos, que no responen a cap base popular, social, cultural o històrica, la Generalitat de Catalunya considera adient que els municipis que no tenen escut propi puguin utilitzar el Senyal de la Generalitat.

En virtut d’això, a proposta del Conseller de Governació i d’acord amb el Consell Executiu,

DECRETO:

Article únic
Les Corporacions Locals que no disposin d’un escut propi podran utilitzar en les comunicacions, juntament amb el nom de l’ajuntament del municipi en qüestió, el Senyal de la Generalitat, d’acord amb les característiques establertes pel Decret 97/1981.

DISPOSICIÓ FINAL

Única
Es faculta el Conseller de Governació perquè desplegui el que estableix el present Decret.

Barcelona, 18 de març de 1982
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya

JOAN VIDAL I GAYOLA
Conseller de Governació