En Jesús Alturo i Perucho, doctor i professor de la UAB, és un conegut i admirat paleògraf a més de diplomàtic, llatinista, codicòleg i mestre en altres disciplines a l’entorn de la història de la cultura. Fa poc, juntament amb la Tània Alaix va treure a la llum el primer text, conegut fins ara, en català, datat el 1105.
Aquesta vegada però, en motiu de la cloenda del curs de la nostra Societat, ens oferí als paleògrafs i genealogistes un petit tresor. Ens il·lustrà sobre les dificultats de la transcripció dels noms propis i dels noms comuns relatius als protagonistes dels manuscrits. Ens donà exemples d’errors cridaners, en el passat i en el present, fets per altres estudiosos, inclosos els de més anomenada. I tota la comunicació fou farcida d’una certa ironia amable no exempta de contundència emfatitzant els errors que es poden esmenar fent ús del sentit comú en la lectura del text, i d’altres que si necessiten endinsar-se en altres disciplines afins, sense oblidar aquells errors que cal acceptar com interpretacions, sempre que s’especifiquen com a tals.
Fou una lliçó d’humilitat i al mateix temps de confort doncs ens confirmà el camí que ja seguim en el seminari de la nostra Societat en les pròpies edicions.
(Text d'Araceli Coll-Sanabra)