CONEIXEMENTS
INICIALS BÀSICS EN LES
INVESTIGACIONS GENEALÒGIQUES I HERÀLDIQUES
|
És molt estesa la creença que tothom
que porta un mateix cognom pertany a una mateixa família o llinatge. Aquesta
opinió generalitzada no té, però, cap fonament.
És del segle XI i fins al XII quan es formen a Catalunya i arreu d'Europa els cognoms.
La gent adoptà aquells apel·latius que permeteren distingir-los d'altres persones
que portaven un mateix nom. Així, per exemple, de quatre Peres que vivien a una
mateixa localitat, l'un tingué el cognom Pineda, perquè vivia a una pineda o prop
d'ella, l'altre el de Puig, perquè vivia a una casa situada a un puig o turó, el tercer
el de Fuster, perquè la seva feina era treballar la fusta, i al quart li digueren Pere
Fort perquè tenia molta força. Quan aquests sobrenoms passaren als respectius
fills i descendents es convertiren en autèntics cognoms. Aquest exemple va poder
succeir, alhora, a distintes localitats del Principat ja que, de segur, a gran part
d'elles, si no a totes, hi havia pins, fusters, puigs i homes forçuts. Per tant, no
hi havia cap parentiu entre un Fuster de Tortosa i un Fuster de la Vall d'Aran, o entre un
Puig de Mataró i un de Palafrugell, o entre un Fort de Cervera i un Fort de Reus.
Afirmar, per exemple, que el cognom Puig és d'origen gironí, és, per tant una
inexactitud.
Quan hom vol saber de quins Puig, o Fuster, o Fort, per exemple, prové, no té altre
remei que establir la pròpia genealogia; és a dir, establir la línia ascendent (pare,
avi, besavi, rebesavi, quadravi...). Aquesta feina pot fer-la un especialista - un
genealogista - o qualsevol persona que sàpiga com fer-ho. És per això que la
SCGHSVN cada any fa uns cursets de genealogia (febrer-maig). Igualment es poden seguir les
orientacions del llibre "A la recerca dels
avantpassats. Manual de genealogia".
Pel que fa a l'heràldica, la cosa és semblant. L'adquisició d'un escut d'armes
és un fet referible a una sola persona. Aquesta i els seus descendents - homes i
dones - per línia masculina són els únics, en principi, que poden emprar-lo.
Així, si a un determinat Puig, de Palafolls, li foren concedides unes armes determinades,
ni els seus germans, ni el mateix pare, si viu, ni els oncles, i ni els cosins de cognom
Puig, no tenen dret a fer-ne ús, i no cal dir que tampoc en tindran uns Puig originaris
de Terrassa o de Sitges sense cap parentiu de sang amb l'agraciat amb l'escut. Per
aquesta raó diem els heraldistes que no hi ha escuts de cognoms sinó escuts de llinatges
o de famílies.
Aquesta és la raó per la qual hi ha diferents escuts de famílies diferents del mateix
cognom Puig. Per desgàcia, però, hi ha força desaprensius que venen als incauts
uns pretesos escuts dels seus cognoms, als quals no tenen cap dret perquè, amb tota
seguretat, pertanyen a d'altres famílies homònimes.
Com arribar a saber si hom pertany a una d'aquestes famílies i, com a conseqüència, hom
té dret a l'ús d'armes i de quines? El camí és molt semblant al genealògic: cal
investigar la pròpia ascendència paterna fins a entroncar amb aquells que, legalment,
van usar un determinat escut.
Creure i acceptar el que ofereixen els mercaders de falses vanaglòries és enganyar-se un
mateix i posar-se en ridícul davant els enterats.
|
|
PREGUNTES
I RESPOSTES
per a principiants en
genealogia
per Xavier Guyot, de GENEAGUIDE,
Lluís Caturla i Ramon Rovira, de la SCGHSVN. |
Els principiants sovint solen fer les
mateixes preguntes.
Us proposem algunes respostes.
|
|
P. 1 - Quant temps trigaré a fer la meva
genealogia?
|
Depèn, de fet, de moltes coses o aspectes i és gairebé impossible
de respondre amb exactitud, perquè hi ha molts casos o factors diferents. Considerem-ne
alguns:
El temps i l'energia que hi dedicareu:
Teniu altres activitats o afeccions ? Dedicareu tot el temps lliure en exclusiva a la
genealogia?
Depeneu d'un sou? Sou jubilat? Quant temps lliure teniu? Etc.
La localització de les vostres arrels
Si viviu a la mateixa zona o comarca dels vostres avantpassats, us
serà més fàcil d'anar a l'Ajuntament (Jutjat de Pau), a la parròquia, a l'arxiu
comarcal o diocesà, més endavant. Si viviu lluny, només podreu fer recerques
desplaçant-vos durant les hores lleures, matins o tardes, o durant les vacances.
Si la zona o comarca que us interessa ha sofert incendis o destruccions a causa de les
guerres, o altres incidents, les dificultats seran més grans. Malgrat tot, no us
desencoratgeu!
Si alguns dels vostres avantpassats eren estrangers, la situació pot variar segons el
país que fossin, de l'estat de conservació o situació dels fons dels arxius, dels
vostres coneixements de la llengua en qüestió i de l'època de l'emigració, etc.
Les característiques de la vostra família
Si els vostres avantpassats estan tots concentrats en una mateixa
zona geogràfica, les troballes seran evidentment més ràpides que si estan dispersats.
Si alguns dels vostres avantpassats pertanyen a grans famílies, trobareu possiblement
publicacions genealògiques que en parlin. Advertència: Cal comprovar totes les dades
d'altri.
Quin tipus de genealogia voleu fer?
La genealogia ascendent només dels avantpassats que
portin el vostre cognom (és la genealogia ascendent "agnàtica") que exigeix
menys feina que la genealogia ascendent de tots els vostres avantpassats (és la
genealogia ascendent per "quarters" - sistema Sousa-Stradonitz -).
La genealogia descendent és una tasca més vasta encara. Haureu identificat "x"
parelles d'avantpassats. Establireu aleshores la seva descendència limitant-vos només a
les persones que portin el cognom d'origen interessant-vos per totes, sigui quin sigui el
seu cognom. De fet, segons les possibilitats que tingueu, "barrejareu"
segurament aquests diferents objectius...
Tornar a preguntes
|
|
P. 2 - Quines despeses tindré per fer una
genealogia?
|
Tindreu diferents tipus de despeses, de les quals algunes ben
variables segons el marc de les vostres recerques (pròximes o a distància):
Articles de papereria: Llibretes, quaderns d'anelles, fulls,
carpetes, dossiers, arxivadors, fitxes, bosses transparents, sobres...
Despeses de informàtica (eventualment).
Despeses de fotocòpia/reproducció.
Despeses de correus i de comunicació (franqueig, telèfon, e-mail, fax).
Despeses de documentació: Un o diversos llibres d'iniciació i més endavant obres
especialitzades.
Subscripcions a revistes de genealogia o de disciplines afins.
Despeses d'adhesió a alguna o més associacions genealogiques. L'adhesió sol incloure
l'abonament al butlletí publicat per l'associació.
Despeses de recerca eventuals: a la Internet o honoraris d'un professional.
Despeses de desplaçament : cotxe propi o transport públic, restauració, allotjament...
Tornar a preguntes
|
|
P. 3 - Com puc començar a treballar a
casa?
|
Podeu fer genealogia d'una certa manera
Primer marcant les vostres fotografies de la família i personals.
Dins d'uns decennis, apreciareu (i els vostres descendents també) tenir documents
"històrics" de tal forma (data, lloc, identitats) que els podreu aprofitar
fàcilment. No marqueu mai darrera una foto "Jo i la meva cosina a la vora del
mar" sinó de forma llegible i permanent "Tamariu - juliol 1967 - Joan Colom i
Vendrell amb/i Clara Puig i Font" Com més dades millor.
Aprofiteu les reunions familiars o feu consultes amb la família, pares, avis, oncles,
ties i cosins per prendre nota de tot ja que les informacions que us donin després les
hareu de comprovar.
Treballar per correspondència en la mesura que sigui possible utilitzant les
possibilitats de la Internet i de la Web.
És molt convenient de mirar, catalogar i buidar totes les dades que
ens interessen de la documentació que pot guardar la família, com ara: Còpies d'actes o
partides, esqueles, recordatoris, carnets, llibres de família, escriptures de tota
mena... Gairebé tots els papers porten dades i dates de persones.
Tornar a preguntes
|
|
P. 4 - Cal desplaçar-se? Es pot
treballar per correspondència? |
Efectivament, es poden fer els primers passos per correspondència
demanant còpies (demaneu-les sempre literals) d'actes als Ajuntaments o
als Jutjats de Pau (Registre Civil) però no oblideu mai que els jutjats tenen el deure de
posar a la vostra disposició els seus arxius i donar-vos o enviar-vos còpies de les
actes que demaneu. Cal, doncs, tenir paciència quan s'espera una resposta.
Les actes dels Jutjats a Espanya són gratuïtes, però a vegades cal pagar el franqueig.
Els funcionaris no tenen perquè fer les recerques per vosaltres (a no ser que tingueu la
sort de trobar un apassionat per la genealogia). No abuseu, doncs, demanant desenes
d'actes : si veritablement heu trobat "la bona parròquia/jutjat", procureu
anar-hi personalment, i coneixeu el plaer de fer les descobertes in situ
Sigueu pacient, discret i educat.
Les coses que demaneu millor que siguin escrites a màquina o impressora.
Cal que les dades i dates com més exactes millor en les vostres comandes.
Cal incloure els segells necessaris (cupons de resposta internacional per l'estranger) per
encoratjar la resposta.
Pel que fa als Arxius Comarcals o Generals, ni envien còpies d'actes ni responen a
preguntes. Hi haureu d'anar per trobar vosaltres mateixos la informació o haureu de
trobar un corresponsal que us pugui fer la feina.
Tornar a preguntes
|
|
P. 5 - On cal anar a fer recerques? |
No cal, generalment, en una primera fase:
Al Bisbat (Arxiu Diocesà o de la Catedral).
Als Arxius Nacionals, Generals, Comarcals o Locals.
Encara que aquestes institucions tinguin relació amb la genealogia, sinó simplement
primer cal anar als Jutjats (de Pau - Registre Civil-) o parròquies de les localitats on
hàgiu localitzat els vostres avantpassats i els passos posteriors són en aquests altres
llocs generalment. Informeu-vos sempre dels horaris, si fan vacances, sobre els fons que
contenen. Aneu al directori de recerques
per a internet en la notra web.
Mentre sou a la població, podeu visitar el cementiri, si és obert,
i observeu les làpides, possibles monuments als caiguts, panteons... i potser hi trobareu
rastre de persones que portin els cognoms que us interessen.
Als Arxius Comarcals (i als altres) podreu accedir-hi amb
determinades condicions (en molts llocs cal acreditar-se amb una tarja d'investigador
expedida pel Ministeri/Conselleria de Cultura). Allí mateix us poden informar. Per
consultar els llibres notarials, per exemple, o lligalls antics que hi ha dipositats,
generalment, els fons estan indexats i disposen d'inventaris o Guies que us permetran
comprendre millor la seva ubicació i organització.
Al local de la SCGHSVN. És el moment de presentar-vos, tenir un
primer contacte i sobretot descobrir la documentació especialitzada que disposareu ... si
us feu soci
Treballs dels socis (tesines).
Genealogies. Inventaris de cognoms. Nobiliària.
Llibres, publicacions, revistes, butlletins... de genealogia i de les ciències
afins.
etc.
Tornar a preguntes
|
|
P. 6 - Per quina genealogia començar? |
Si teniu una branca de la família que freqüenteu regularment,
comenceu les vostres recerques per aquesta branca, aprofiteu-vos del fet que encara hi
hagi persones grans que us puguin informar per interrogar-les al màxim abans d'anar al
jutjat, a la parròquia, als arxius públics o eclesiàstics.
Tot practicant amb aquest tipus de feina, aprendreu a
organitzar-vos, a documentar-vos i a fer les preguntes encertades.
Tornar a preguntes
|
|
P. 7 - Fins on puc recular en la recerca de
les meves arrels? |
Fins al moment que ja no hi hagi ni arxius ni documents relatius a
la nostra família i segons:
La vostra família
La seva localització geogràfica.
La seva història (migracions...)
L'estat dels arxius.
L'atzar (fill nat de pares incògnits, adopció... ).
La vostra tenacitat,
i etc.
Les diferències poden ésser grans.
Molts d'entre nosaltres arribem sense grans dificultats fins a
principis del segle XVIII. D'altres - famílies notables - van molt més endarrera.
D'altres no passen (¡sortosament no per totes les seves arrels!) d'aquest segle a causa
que els arxius són destruïts, inaccessibles...
Tornar a preguntes
|
|
P. 8 - On puc trobar ajuda? |
Al seti a la Web de la nostra Societat.
Navegueu a les pàgines del nostre seti consulteu especialment les taules de costats i els cognoms recercats pels nostres socinautes.
En un bon llibre com ara el llibre de n'Armand de Fluvià, A
la recerca dels avantpassats, excel.lent manual per a iniciar-se a la genealogia (si
sabeu francès, pot interessar-vos també de la col.lecció Que sais-je? La
généalogie de Jean-Louis Beaucarnot, Presses Universitaires de France, Paris, 1997,
encara que no contempli directament la realitat catalana ni espanyola).
Més endavant, quan haureu fet els primers passos, sentireu
segurament la necessitat de disposar d'algunes obres
especialitzades o treballs especialitzats.
Subscriure's a una revista de genealogia Paratge, Hidalguía...
Segurament no hi trobareu la resposta a les vostres preguntes concretes sobre la vostra
família, però hi trobareu matèria per a enriquir la vostra cultura genealògica:
Genealogies, Nobiliària, Heràldica...
Història, biografies, bibliografia
Exposicions, reunions, congressos, noves publicacions
Informacions sobre les associacions
Informàtica (programes)...
Tornar a preguntes
|
|
P. 9 - Puc accedir a totes les actes?
A tots els documents?
|
Simplificant la resposta, no és possible trobar les actes al
Registre Civil anteriors al 1870 (en algunes poblacions les van iniciar abans
(1840) i en altres després però que se'n deia Registre Municipal). En algunes
poblacions les van iniciar bastant després de 1870.
La documentació notarial no es pot consultar si no té 100 anys d'antiguitat. Tret que es
refereixi a la vostra família. Aquestes mesures es prenen per a protegir la vida
privada dels individus. Els documents notarials més interessants són, per exemple:
Capítols matrimonials, testaments, compravendes, inventaris de béns, cartes de pagament
de llegítimes, àpoques dotals... Si la família que cerqueu té o ha tingut propietats
podeu demanar còpies literals al Registre de la Propietat (no anterior al 1861; i
anteriorment a la Comptadoria d'Hipoteques creada l'any 1768), personalment, per a saber
la transmissió de la propietat. Allí podeu trobar informació dels avantpassats que
poden interessar. Cal saber les dades de la finca. Si la localitat que us interessa havia
estat d'algun senyor (baronia, per exemple) aleshores també és bo consultar els capbreus
per a seguir la possessió de la propietat.
Altres fons consultables, i amb la finalitat genealògica, són els padrons (o censos) que
solen estar a l'Ajuntament, als arxius locals/municipals o comarcals.
Tornar a preguntes
|
|
P. 10 - Cal fer-se soci d'una societat
genealògica? |
Hom pot demanar-se si cal fer-se soci d'una Societat
Genealògica?
Doncs, la resposta ha d'ésser: sí.
Per dissort a Catalunya (o Espanya) n'hi ha poquíssimes (A França, i en altres països,
per exemple n'hi ha a centenars)
Per què cal ésser soci?
Podeu obtenir diverses avantatges:
Cursets d'iniciació a la genealogia, heràldica, nobiliària, paleografia...
Jornades de divulgació, conferències, exposicions...
Consulta de la biblioteca, materials, treballs dels socis...
Informàtica. Internet...
Butlletins, revistes, publicacions, informes
Taules de costats dels socis, llistats de cognoms...
Conèixer que fan els altres socis, assessoraments, intercanvis, cooperacions...
etc., etc.
Tornar a preguntes
|
|
P. 11 - Què és una llista de cognoms? |
Advertència. Aquesta és una de les feines que a casa
nostra encara s'ha fet molt poc.
Com hem dit més amunt encara hi ha molt poques societats genealògiques a Catalunya (i a
la resta de l'Estat) i pràcticament no hi ha ofertes de llistes de cognoms per comprar o
per intercanviar.
Només cal que visiteu alguna Societat estrangera per a veure la gran quantitat
d'informació que hom pot consultar.
Fins i tot algunes vegades es diu en broma: Tots som cosins! I quan
comparteixes les recerques t'adones que trobes cosins per tot arreu i per això és útil
compartir les nostres troballes.
Els centenars d'avantpassats (pel període del que disposem
d'arxius) dels que descendim es retroben forçosament en els arbres genealògics de milers
d'altres persones, i segurament en els de genealogistes que fan recerques com vosaltres
mateixos, però dels quals no en coneixeu l'existència.
Des de més de fa deu anys, els cercles (estrangers) de genealogia
fan un recompte, cada vegada més per mitjans informàtics, dels cognoms estudiats per
cada un dels seus socis.
Aixó es fa certament basant-se en la col.laboració voluntària de
cadascú. Encara hi ha massa investigadors que no comuniquen els cognoms que han estudiat:
per modèstia ("la meva recerca no està prou avançada"),
per ignorància ("no n'estava al corrent"),
per mandra ("no tinc temps"),
per bajaneria ("no sóc cosí de ningú")
o per egoisme ("és la meva feina i no la vull compartir amb ningú perquè són els
fruits de la meva suor i del meu temps!" )
Els que col.laboren voluntàriament i són actius aporten el que
alguns en diuen també la seva "liste-éclair", una espècie de condensat de les
recerques que duen a terme.
Les informacions corresponents a un cognom determinat solen ser les
següents:
Cognom estudiat
Lloc geogràfic (municipi/província...), "forquilla de dates" (la data més
antiga i la data més recent en les que el cognom és citat en el municipi esmentat) (a
vegades) nombre de generacions conegudes del cognom, nom o codi de l'adherent/del
participant.
Aquestes llistes de cognoms, classificades en general, estan
disponibles al local de la societat (estrangera) i són publicades i venudes en forma de
fullets o opuscles a vegades (i cada vegada més) es poden consultar en el servidor
Minitel de la societat (estrangera) o des de no fa gaire en un o diversos servidors web.
Escriure's per correu o e-mail, simpatitzant, fer trobades durant
les vacances, cadascú pot aportar les seves branques d'arbre i intercanviar-les. A
continuació, hom es manté al corrent dels progressos respectius, de les noves troballes,
hom es reparteix eventualment la feina i s'avança doncs més ràpidament en les
recerques...
Tornar a preguntes
|
|
P.12 - Què és un buidat?
|
Advertència. Aquesta és una de les feines que a casa
nostra encara s'ha de començar.
Vegem, més o menys, que fan a França i altres països.
Es parla també de "relació" o de "taules informatitzades".
Sabeu que des de 1870, a Espanya, (1792-1793 a França) en els
registres de l'estat civil hi ha un estat recapitulatiu anual dels actes inscrits en el
curs de l'any. És el que es diu en general la taula anual.
Un estat comparable, però "cumulatiu de deu anys" i relligat, en general a
part, també existeix. És la taula de decennis (a França).
Aquestes dues taules es classifiquen en la major part dels casos en ordre alfabètic, i a
vegades en ordre "abecedari" (les A juntes , però no forçosament en ordre
alfabètic).
Consultar aquestes taules permet al funcionari de l'Ajuntament o Jutjat i a l'investigador
guanyar temps per identificar una acta que es recerqui.
Això permet fullejar menys en els registres, ja que s'arriba més eficaçment a l'acta
recercada.
Fora d'algunes excepcions (alguns curats tenien taules comparables), no existeix cap taula
d'època per totes les actes anteriors a la Revolució francesa, la qual cosa enlenteix el
progrés de les recerques i deteriora els documents a causa de la consulta més freqüent
de les pàgines.
Els cercles genealògics han introduït, alguns des de fa molt temps, i el més sovint
d'acord amb l'Ajuntament o amb els Arxius Provincials, operacions de buidat sistemàtic.
Hi ha voluntaris, sovint jubilats, però també empleats "socials" (ex-C.E.S.
etc.) que passen doncs dies, setmanes, mesos del seu temps lliure o de treball extraient
de les pàgines dels registres les informacions essencials.
Aquestes nombroses informacions, inscrites durant anys en fitxes o quaderns escolars,
s'introdueixen cada vegada més en ordinador, perquè siguin més fàcilment utilitzables.
Es tracten de forma prioritària, en general, les actes de matrimoni, considerades com les
més riques en informacions.
Si alguns cercles no proposen encara aquests treballs més que en format paper -
consultables al local o que poden ser comprats pels membres del cercle - , molts han
afegit una oferta de accés per (i alguns des de fa poc per la web). Alguns també venen
CD-Roms.
L'estat de la llista de les parròquies i municipis buidats es
publica regularment en els butlletins dels cercles de forma permanent als setis Minitel o
a diversos setis de la web, entre ells Karolus o Geneaguide: liste des dépouillements . Els
ingressos, a vegades gens negligibles, que s'obtenen d'aquestes consultes es reinverteixen
en altres buidats.
Tornar a preguntes
|
|
P.13 - Quan es pot dir que una genealogia
s'ha acabat? |
Certament podeu parar la vostra feina genealògica quan vulgueu i
recomençar-la fins i tot més endavant. Guardeu els resultats de la vostra feina i penseu
també a assegurar-ne la "successió".
Si per cada un dels vostres avantpassats i cosins anoteu les dates i llocs de naixement,
de matrimoni i d'òbit, ja podeu estar orgullós quan hàgiu avançat diverses
generacions.
Aquest treball, però, sens dubte, no és més que un esquelet. Proveu-hi de "posar
carn" sobre aquest esquelet. Interesseu-vos per l'aspecte físic, el patrimoni,
l'ofici, el poble de cada un dels vostres avantpassats, i cosins; i heus aquí que
iniciareu de nou molts mesos de recerca.
Finalment i sobre tot difongueu i publiqueu els vostres treballs.
És una manera de enriquir-los (algun cosí us senyalarà algun error o us donarà alguna
precisió sobre un punt concret), i també és una manera de salvar-los.
Tornar a preguntes
|
|
P.14 - Què fan els Mormons ? Em pot ser
útil el seu treball?
|
Per a explicar-ho de forma simplificada, els Mormons (milers dels
quals viuen a França) consideren que han de batejar i "segellar" els seus
avantpassats i cosins segons el ritus de la seva Església, ja que no van tenir la
oportunitat de conèixer les seves revelacions.
Cada mormó ha de fer doncs la seva genealogia per a identificar la
seva família.
Els Mormons que tenen avantpassats i cosins a tots els continents
han iniciat al 1938 (!) una empresa colossal de microfilmació (entre altres) per a
salvaguardar i aprofitar els registres i arxius de tot el món.
No cal ser mormó per a consultar els microfilms que es troben a les
biblioteques dels seus centres o per a encarregar-los a la central si no es troben a la
vostra població.
En el nostre directori de recerques a
Internet trobareu diferents enllaços molt profitosos
Tornar a preguntes
|
|
P.15 - Quins consells em donaríeu com a
principiant?
|
Tenir paciència, tret d'alguna excepció. No fareu la vostra
genealogia en unes poques setmanes i ben aviat trobareu dificultats. Superant-les és com
sentireu més satisfaccions, que us sentireu més orgullosos de vosaltres mateixos i que
us forjareu la vostra pròpia experiència.
Cal ser metòdic: classifiqueu i identifiqueu els vostres documents,
marqueu les seves referències, el lloc i l'època que els heu treballat, etc.
Cal ser civilitzat i educat. No entreu com un "cow-boy" al
Jutjat de Pau, a l'Ajuntament o als arxius públics o eclesiàstics, expliqueu el que feu,
remercieu als qui us ajudin, procureu somriure o feu un petit present quan sigui oportú.
Cal ser discret. Procureu de no "ferir" a un parent de
certa edat publicant la seva data de naixement (podeu tenir aquesta informació, però no
donar-la a conèixer), dediqueu el temps necessari a escoltar els vostres interlocutors i
mantingueu-vos a una prudent distància del que us diguin (i molta atenció a les
històries de família).
Cal ser honrat, honest i rigorós. No us inventeu una ascendència
prestigiosa, no menyspreeu a cap dels vostres avantpassats i no passeu per alt certs fets,
tingueu el rigor d'un científic i no creieu més que el que veieu. Tampoc no comenceu la
casa per la teulada, és a dir, creure que un senyor il.lustre que porta el mateix cognom
que el vostre ja podeu comptar com a avantpassat vostre.
Tornar a preguntes
|
|
|