|
L'heràldica és la ciència que té
per objecte l'estudi dels escuts d'armes. Tracta de l'origen composició, de les lleis
heràldiques i de la forma de blasonar.
Segons les seves aplicacions, l'heràldica es pot classificar en:
a) Heràldica gentilícia: fa referència als individus i a les famílies i llinatges.
b) Heràldica cívica: es refereix a les
localitats (municipis, comarques etc.).
c) Heràldica corporativa: és la referida a les entitats, gremis, confraries i altres
corporacions de caràcter civil.
d) Heràldica nacional: té per objecte els estats, nacions i països en general.
e) Heràldica eclesiàstica: fa referència a les persones i institucions o entitats de
l'Església o regilioses.
f) Heràldica militar: es refereix a les persones, institucions i cossos o entitats
militars.
g) Heràldica industrial: fa referència als productes elaborats per la indústria.
h) Heràldica esportiva: es refereix a les entitats de caràcter esportiu.
Història
Els escuts d'armes o armories
s'originaren per la necessitat de distinció dels cavallers al camp de batalla i apareixen
a l'Europa occidental al segle XII. Els senyals individuals es feren aviat
hereditaris i exclusius i llur ús es generatzà al segle XIII, no només entre la noblesa
(homes i dones) sinó també entre els eclesiàstics, els burgesos i fins tot els
menestrals i pagesos.
Les armories es col·locaren als castells, les cases, les capelles, les làpides
sepulcrals, etc., als vestits i a les robes i en tota mena d'objectes i de joies.
Les primitives peces i figures - molt simples - s'anaren complicant i aparagué una
terminologia exclusivament heràldica. Amb el temps, la composició dels escuts es fixà i
anaren sorgint unes regles per a delimitar-la.
Els escuts d'armes gentilícies només poden ésser emprats pels membres del llinatge o
família a qui corresponen per ús immemorial provat o pels descendents de la persona a
qui fou concedit, i no es transmeten per línia femenina llevat dels casos de vinculacions
successòries que expressament ho estableixin. Per la qual cosa no hi ha escuts de
cognoms, sinó escuts de llinatges o famílies.
|
L'ESCUT
|
|
|
|
L'escut de Catalunya és l'escut dels
comtes-reis sobirans de Barcelona: d'or, quatre pals de gules. Aquest és un dels quatre
escuts més antics d'Europa, ja que el primer document en el qual apareix és un segell
del comte Ramon Berenguer IV de l'any 1150. Tanmateix, com a senyal pre-heràldic, les
franges verticals vermelles i d'or ja les trobem als sepulcres romànics del comte
barceloní Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes (mort el 1082) i la seva besàvia
Ermessenda de Carcassona (morta el 1058), muller que fou del comte Ramon Borrell I,
ambdós sepulcres a la catedral de Girona.
|
|
La corona reial timbrant l'escut de Catalunya (o l'escut de Barcelona)
es justifica pel fet que el sobirà de Catalunya, a més d'ésser comte
sobirà era "el rei". No el rei d'Aragó, simplement
"el rei". D'aquí que hi hagués el "batlle reial de
Catalunya", les "batllies reials", el "reial
patrimoni", el "braç reial" de les corts catalanes, on
sempre es deia "plau al senyor rei", i no al senyor comte, i els
diputats juraven al "senyor rei i comte de Barcelona".
D'altra banda, no existeix una "corona borbònica". Només
hi ha una "corona reial" que, llevat d'Anglaterra, que és una
mica diferent, totes les corones són iguals, Espanya, Bèlgica, Països
Baixos, Dinamarca, Suècia, Noruega i Búlgaria (sí, Búlgaria, i això
que és república, com també ho és Hongria i a Rússia la corona
imperial), i ningú no s'esgarrifa, perquè la "corona reial"
també demostra "sobirania".
El "Principat de Catalunya" és una denominació purament
erudita i jurídica i
els nostres sobirans mai no s'han anomenat "prínceps de
Catalunya".
|
LA BANDERA |
|
|
La bandera de Catalunya és una bandera
de les anomenades heràldiques, sorgida de la translació del senyal de l'escut dels
comtes de Barcelona a un teixit. Possiblement la bandera, penó o estendard dels comtes
fou anterior a l'escut. No en tenim referència documental fins al segle XIII, però és
una de les més antigues d'Europa.
Al principi els pals de l'escut eren representats a la bandera ja verticalment ja
horitzontalment. Aquesta darrera disposició fou la que acabà imposant-se i és la
bandera oficial de la nació catalana: faixada amb cinc faixes grogues i quatre de
vermelles, totes del mateix gruix.
La bandera de Catalunya va ser oficialitzada per l'Estatut d'autonomia de Catalunya, llei
orgànica de l'Estat de 1979.
|
|
|