Publicat a PARATGE 2
Qvaderns d'Estudis de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia.
1991, Esteve Canyameres Ramoneda
ELS ORIGENS FAMILIARS DEL SENESCAL DE BARCELONA,
GUILLEM RAMON
El càrrec de senescal de Barcelona
estigué associat patrimonialment a la familia Montcada en el decurs de diverses
generacions. La patrimonialitat del càrrec induí molts historiadors i genealogistes a
considerar Guillem Ramon (I) i el seu fill el Gran Senescal, com a membres de la
familia Montcada. Tot i això, una minoria continua defensant que els dos primers
senescals no formaven part de la genealogia dels Montcada. John C. Schideler
recollí l'opinió d'aquesta minoria i va argumentar que, efectivament, la genealogia dels
Montcada i la de Guillem Ramon (I) no eren la mateixa.
La genealogia dels Montcada quedava clara, no així la de Guillem Ramon (I).
La relació de Guillem Ramon (I) amb el monestir de Santa Maria d'Amer,
els lligams amb el comtat de Girona, els seus drets als castells de Bescanó, Cartellà i
Hostoles, a més d'altres possesions, feren plantejar a Schideler la possibilitat
que Guillem Ramon (I) "podia procedir d'una familia noble de segona file amb
un origen patrimonial al comtat de Girona".
Schideler parla en el seu estudi, de l'ascensió d'un nou llinatge de magnats a
partir del llarg període en que Guillem Ramon (I), fou senescal del comtat de
Barcelona. Apunta inclús podia haver estat un comitor modest, potser el fill petit o el
nebot del cap del llinatge. Les possesions qie Guillem Ramon (I) havia acumulat en
el decurs de la seva vida, considera que bàsicament es podian resumir al patrimoni del
districte del castell de Sentmenat i la dotació associada al càrrec de la
senescalia de Barcelona.
Els resultats i les conclusions del present treball sorgiren de forma indirecta, atès que
no eren l'objectiu de les recerques. L'estudi dels alous que el monestir de Sant Llorenç
del Munt tenia al terme de Sentmenat, fere necessária la consulta de la documentació
conservada d'aquest cenobi benedictí. La revisió dels pergamins del segle XI em baren
aportar les dades per iniciar aquesta investigació, les conclusions que en varen resultar
coincidien en molta part amb les hipòtesis apuntades per Schideler.
Seguin les camins metodològics emprats per Ramon d'Abadal per establir la
genealogia de Guifre el Pilós. El present treball pretén demostrar que,
efectivament, Guillem Ramon (I) pertanyia a un llinatge originari del comtat de
Girina. No ""d'una familia noble, potser de segona fila", com apunta
Schideler, sinó d'una familia vicarial.
El fil conductor de totes les argumentacions es bassa en les possesions patrimonials de la
familia Hostoles, al districte del castell de Sentmenat. Propietats i drets qie Miró
d'Hostoles ja tenia a principis del segle XI.
L'ESTIRP: MIRÓ
D'HOSTOLES
A Miró d'Hostoles se l'ha
emmarcat tradicionalment dins el grup de magnats propers als comtes de Barcelona. Tot i
que la majoria dels seus castells al comtat de Girona presentaven una situació jurídica
poc clara. Hi ha exemples documentats de reclamacions de drets de senyoria per part dels
comtat de Barcelona i de Besalú sobre un mateix castell dels infeudats als Hostoles.
J.Canal situa cronologicament la presència documentada de Miró d'Hostoles
entre els anys 1002-1033. Vers l'any 1011Miró d'Hostoles la és present a la cort
de Barcelona, testimoniant un document de greuges de l'abat Gitard de Sant Cugat
del Vallès als comtes de Barcelona. L'any 1017 presta homenatge a Berenguer Ramon I
pel casstell d'Hostoles. I així, fins el final de la seva vida vers l'any 1034.
Més que a la cort dels comta, Miró estigué molt vinculat al grup de magnats
incondicionals i fidels da la comtessa Ermessenda. El grup dels Gombau de
Besora, Amat d'Orís, Guerau de cabrera, Bernat de Gurb, Ponç Bonfill Marc, etc.
La condició de gran magnat de Miró respecte dels altres magnats propers a la
comtessa Ermessenda és ampliament descrita pel J.Canal. A més, la seva
disposició econòmica debia ésser força ona, ja que ben aviat el trobem documentat
comprant alous a Sentmenat.
La mort de Miró es produí segurament a principis de l'any 1034. Les raons que
m'ho fan suposar son:
a) Aquest mateix any, el seu fill Enees prestava homenatge al comte de Barcelona
pel castell d'Hostoles.
b) L'any 1035 l'altre fill, Ramon, empenyora tres alous comprats anteriorment per Miró
al terme de Sentmenat.
Dels origens de Miró pec s'en sap. Amb tot, alguns documents ens en descriuen
alguna característica social. Aix'i, trobem qie l'any 1058 els comtes Guillem II
de Besalú i Ramon Berenguer I de Barcelona signen un conveni referent al castell
de Collfort, del que n'ostentava la castlania Enees d'Hostoles, on se cita Eneas
Mironis qui fuisti filius homine franco. En aquest sentit, J.Canal fa un recull
dels diferents tractaments que rep als documents comtals:és un dels nostri
primatibus, Mironi Ostulensis et alii quam plurimi viri; figura entre els residentibus
primatibus patatiii, etc. Inclús planteja la possible relació del topònim Ostulensi del
document de l'any 1002, amb els homines ostolenses vel Ispani dels cuals parla el precepte
del rei franc Carles el Simple de l'any 899. Aquesta relació podria ajudar a
explicar la seva condició de magnat.
LES SEVES ADQUISICIONS
AL TERME DE SENTMENAT
Les primeres noticies documentals que
relacionen Miró amb Sentmenat són de l'any 1013. Aquest any fa dues
compres d'alous al lloc dit la Capella,
Ipsa Kapella. En el moment que fa aquestes dues
compres, ja tenia almenys una altra propietat, atès que un dels dos alous termenejava amb
terres seves.
La darrera compra documentada de Miró al terme de Sentmenat és de l'any
1033, també al mateig indret.
L'any 1027 fou venuda la capella de Sant Fruitós i el mas adossat a ella. En les
afrontacions s'especifica que a migdia limita amb les terres de dommo Minoris. Les
afrontacions a migdia de la capella i mas de Sant Fruitós, des del segle XI fins a
l'actualitat han estat sempre les terres dominicals del castell de Sentmenat.
Miró d'Hostoles és tractad en tots els documents que fan referència al terme de Sentmenat
com dommo Minoris. La identificació del dommo Miniris amb Miró
d'Hostoles sèstableix a partir del document d'empenyorament de diverses peces de
terra de l'any 1035, ja esmentat anteriorment. Terres que avia comprat Miró
anteriorment. Els alous que passaren a Sant Llorenç del Munt es varen mantenir com a
propietats d'aquest monestir fins al segle XVII: llavors passen, per compra dels drets
senyorals i al.lodials, al llinatge dels Sentmenat. La seqüència documental
referent a aquests alous arriba fins al segle XVIII i així ha facilitat la seva
interpretació sobre el terreny.
Les compres documentades de Miró tenen un altre tret comú: les afrontacions a
ponent i tramuntana són amb terres de Gombau. Pel testament de Gombau de Besora
de l'any 1041 i documentació posterior del monestir de Sant Miquel del Fai, sabem que
aquell Gombau és Gombau de Besora. Els solars d'Oriac i Montllor eren els
dos grans alous que Gombau de Besora tenia al terme de Sentmenat. Els
documents cronològicament posteriors sempre situen els alous de Sant Miquel del Fai
termenejant amb els de Sant Llorenç del Munt.
Miró d'Hostoles acumulá un patrimoni més gran que el que trobem en aquets
documents, ja que les peces empenyorades i d'altres compres del monestir de Sant Llorenç
del Munt a Sentmenat, continuaven limitant amb terres de Miró i els seus hereus.
ELS FILLS DE MIRÓ
D'HOSTOLES: ENEES I RAMON
Miró d'Hostoles a més d'Eneen
del que ja s'en sabia certament la filiació, va tenir un altre fill, Ramon. La
filiació d'aquest queda demostrada pel ja esmentat document de l'any 1035 referent a
l'empenyorament de terres al monestir de Sant Llorenç del Munt. Aquesta filiació queda
confirmada de nou per dos documents de l'any 1047. El primer, la compra per part de la
comtessa Ermessenda al monestir dels alous empenyorats per Ramon: advenit
(....) praedictum alodium pro voce inpigniratus quod mihi facet Raimundis filius Minoris
Hostulensis. El segon, és la donació peitosa de la comtessa al mateix cenobi.
El patrimoni de Miró segurament fou repartit entre els dos fills, de forma que Enees
es quedà amb la major part de les possesions al comtat de Girona i Ramon amb les
del Vallès, tot i que aquest segon probablement conservà drets sobre alguns dels
castells del seu germá.
Una altra hipòtesi probable, derivada també del parentiu, és la que J.Canal
planteja, tot i que ell no parteix de vincles de parentiu: Guillem Ramon (I) podria
tenir el castell d'Hostoles per sub- infeudació de Miró (II) d'Hostoles. Aquesta
hipotesi tindria sentit en la mesura que Miró era menor d'edat l'any 1120. Es
lògic que en la seva minoria d'edat el patrimoni fos administrat pel membre de la familia
més important del moment, Guillem Ramon (I),....castrum de Ostoles et fevos
quos teneo per Minonem ab integrum.
La successió d'Enees i la filiació de Miró (II) d'hostoles continuen poc
clars. Penso qie l'estudi genealògic dels descendents de Enees d'Hostoles és la
clau per demostrar una de les dues hipòtesi abans plantejades.
A Enees sempre se'l troba testimoniant en documents relacionats amb les possessions
del comtat de Girona. No apareix mai a la documentació de Sentmenat, pel que és
factible pensar que el patrimona de Sentmenat fos integrament de Ramon
MIR FOGUET I EL
LLINATGE HOSTOLES
Mir Foguet
Mir Foguet havia estat un
personatge enigmàtic, pel que fa als seus origens familiars. El Dr.Esteve Pruenca
i Antoni M. Aragó varen vincular aquest personatge al llinatge Hostoles a
partir de la documentació del monestir d'Amer. Las seva vinculació als Hostoles
explicaria moltes de les qüestions sobre la seva presènsia en molts dels afers dels
comtats de Girona i Barcelona. Explicaria també el fet que molt sovint actua juntament
amb membres del llinatge Hostoles, i les seves relacions amb el monestir d'Amer.
J.Canal proposa que Mir Foguet, sigui fill d'Ennes Miró, hipòtesi
que, juntament amb Armand de Fluvià, no comparteixo pel fet que hi ha un testament de Miró
Figuet de l'any 1059. El motiu, la seva anada a Hispània. Nomena almoiners Enees
i Ramon. Fa deixes per les ànimes del seu pare i la seva mare. Les deixes pel pare
difunt i el nomenament d'Enees com almoiner són els arguments bàsics per no
acceptar la tesi de Canal. A més, si hagués estat fill d'Enees, perquè
heretè el patrimoni la germana, Guisla?.
Mir Foguet, per contra, podia ésser perfectament, i era, el tercer fill de Mi`ó
d'Hostoles i, per tant, el germà petit d'Enees i Ramon. Permet aquesta
afirmació un pergamí del monestir de Santa Maria d'Amer en el qual l'abad dóna, el
1077, ad Monori Foguet ipsum aulodium de Ordeig et (.....) cum illorum pertinenciis per
violarium;dimisit itaque predictum aulodium Minori de Ostoles, Sancte Mariae prescripte
post mortem filii dui prenominati. Propterea Ipse Miro, cognamento Folget,...iam dicti
patris sui.....
RAMON D'HOSTOLES I EL
PATRIMONI DE SENTMENAT
Ramon (I) es troba documentat des
de l'any 1032 fins a l'any 1071. En tot aquest temps sembla que continuà amb la politica
de compres al terme de Sentmenat, ja iniciada pel seu pare. Malgrat els empenyoraments de
1035. L'any 1053 el retrobem comprant terres a la Capella, on també hi continuava tenint
possessions l'any 1064, com consta en les afrontacions d'una venda de terres al monestir
de Sant Llorenç del Munt.
En tot el temps que hom troba documentat Ramon (I) no s'aprecia clarament la
fixació d'un gentilici propi. Ara bé; sembla que es poden distingir unes pautes
identificatives en els documents, segons que aquests siguin dels primers anys del periode
o dels últims. Així al document de l'any 1032 hom troba Raimundus Minoris; als
anys 1035 i 1047, Raimundus filius Minoris Hostulensis (en aquest cas cal tenir en cpmpte
la presèncie de la comtessa Ermessenda; per tant, la memòria històrica de qui va
tenir al seu pare entre els seus fidels); i a l'any 1045 Raimundum Miniris Ostolensis.
La documentació posterior a l'any 1047 només cita Ramon amb el patronimic Miró
i en dos documents comtals amb el gentilici de Sancti Menati.
La presencia d'Enees en els afers com tals a Girona, a la cual J.Canal fa
referència, i la seva forta vnculació a la comtessa Ermessenda sembla traduir-se,
en el cas de Ramon, en una relació molt directa amb el comte Ramon Berenguer I.
El document de l'any 1045 en que els comtes Ramon Berenguer i Elisabet
atorguen per part del comte d'apropar-se membres de families molt vinculades a la comtessa
Ermessenda. Es probable pensar que ho aconseguís, i Ramon ben aviat es
situa entre els personatges importants vincolats al comte. Testimoni d'aixó pot ser
l'esponsalici d'Almodis, on es documentat Ramon amb d'altres magnats del
moment.
L'hipotesi de l'apropament de Ramon Miró a Ramon Berenguer I, i el
distanciament d'Enees per fidelitat a Ermessenda podría relacionar-se amb
la pèrdua de pes en els altres politics del pais, per part de la linea primogènita dels Hostoles,
i l'ascens de Ramon i els seus descendents, els qual culmina amb l'adveniment de Guillem
Ramon (I) a la senescalia. es troba documentat des
de l'any 1032 fins a l'any 1071. En tot aquest temps sembla que continuà amb la politica
de compres al terme de Sentmenat, ja iniciada pel seu pare. Malgrat els empenyoraments de
1035. L'any 1053 el retrobem comprant terres a la Capella, on també hi continuava tenint
possessions l'any 1064, com consta en les afrontacions d'una venda de terres al monestir
de Sant Llorenç del Munt.
En tot el temps que hom troba documentat Ramon (I) no s'aprecia clarament la
fixació d'un gentilici propi. Ara bé; sembla que es poden distingir unes pautes
identificatives en els documents, segons que aquests siguin dels primers anys del periode
o dels últims. Així al document de l'any 1032 hom troba Raimundus Minoris; als
anys 1035 i 1047, Raimundus filius Minoris Hostulensis (en aquest cas cal tenir en cpmpte
la presèncie de la comtessa Ermessenda; per tant, la memòria històrica de qui va
tenir al seu pare entre els seus fidels); i a l'any 1045 Raimundum Miniris Ostolensis.
La documentació posterior a l'any 1047 només cita Ramon amb el patronimic Miró
i en dos documents comtals amb el gentilici de Sancti Menati.
La presencia d'Enees en els afers com tals a Girona, a la cual J.Canal fa
referència, i la seva forta vnculació a la comtessa Ermessenda sembla traduir-se,
en el cas de Ramon, en una relació molt directa amb el comte Ramon Berenguer I.
El document de l'any 1045 en que els comtes Ramon Berenguer i Elisabet
atorguen per part del comte d'apropar-se membres de families molt vinculades a la comtessa
Ermessenda. Es probable pensar que ho aconseguís, i Ramon ben aviat es
situa entre els personatges importants vincolats al comte. Testimoni d'aixó pot ser
l'esponsalici d'Almodis, on es documentat Ramon amb d'altres magnats del
moment.
L'hipotesi de l'apropament de Ramon Miró a Ramon Berenguer I, i el
distanciament d'Enees per fidelitat a Ermessenda podría relacionar-se amb
la pèrdua de pes en els altres politics del pais, per part de la linea primogènita dels Hostoles,
i l'ascens de Ramon i els seus descendents, els qual culmina amb l'adveniment de Guillem
Ramon (I) a la senescalia.
RAMON MIRÓ DE
SENTMENAT
La primera vegada que se cita un
personatge amb el gentilici de Sancti Menati en els documents és l'any
1056, a l'esponsalici de la comtessa Almodis, on hi testimonia Ramon Miró de
Sentmenat.
Aquest Ramon Miró de Sentmenat del document ha estat molt prolific pel que es
refereix a les controvèrsies que ha ocasionat entre alguns autors i genealogistes. Se
l'ha volgut situar com l'estirp de la qual hom volia fer sortir directament la genealogia
de la familia Sentmenat, no sense dificultats però.
Per la meva banda, considero que aquest Ramon Miró de Sentmenar, se l'ha
d'identificar amb Ramon d'Hostoles, atés que.
a) El gentilici d'Hostoles no queda mai fixat definitivament en la figura de Ramon.
Només surt documentat en els quinze primers anys posteriors a la mort del seu pare. En
aquest periode se l'hi associa el complement "fill de Miró d'Hostoles",
o el gentilici "d'Hostoles" directament.
b) El patrimoni principal de Ramon es troba a Sentmenat. Sembla que no va
tenir drets i possessions importants al comtat de Girona pels que pogués éser
cognominat. Per contra, el seu germà Enees es identificat sovint per les
propietats que té al comtat de Girina, la més important el castell d'Hostoles. Per tant,
e´s més factible pensar que amb el pas del temps, Ramon assolis un lloc entre els
seus comtemporanis independentment dels seus origens familiars i la personalitat dels seus
predecesors. Sembla més llògic qie se l'identifiqués amb el lloc on tenia el patrimoni
més important.
c) La manca de més documentació no permet fer una valoració exhaustiva de l'increment
del patrimoni de Ramon al terme de Sentmenat. Cal suposar que, efectivament,
el va augmentar.
d) El castell de Sentmenat no consta documentat fins l'any 1066. L'edifici sempre
ha estat emplaçat al mateix lloc; lloc que coincideix amb les terres de Miró
d'Hostoles. Aixó podria fer-nos pensar que fos començat a construir bé pel propi Miró,
bé per Ramon, el seu fill.
e) El castell de Sentmenat formava part del patrimoni propi de Guillem Ramon (I) .
No consta que hagués estat feu comtal, ni que fos un dels beneficis de la senescalia de
Barcelons. El seu testament així sembla indicar-ho, quan diu que deixa els alous i honors
del bisbat de Barcelona al seu fill Guillem:dimitto omnen monialum, honorem et
alodia quem habeo in episcopatu Ausonensi, et similiter illos quos habeo in episcopatu
Barchinosensi, et castrum Sancti Menati aut alodium in dominico. Es molt probable que
li pervingués per herència del seu pare.
f) És lògic pensar que en un document comptal on es recull el testimoniatge d'un grup
important de nobles, a aquests nobles se'ls identifiqui pel que els pot donar preminència
social, el patrimoni. A més, al document de l'esponsalici d'Almodis trobem
testimoniats dos Ramon Miró, un de més important i de m´s edat que l'altre:Ramon
Miró (de l'Aguda). Si el primer és conegut per tota, per no crear confusions al
segon se li aplica una metodologia molt freqüent i natural: el gentilici referit al
patrimoni important.
g) Hom no pot identificar aquest Ramon Miró de Sentmenat, des del punt de vista
patrimonial, com del llinatge Sentmenat, atés que el patrimoni dels Sentmenat
es comença a formar a finals del segle XI a partir de les catlanies que els cedeixen
inicialment Guillem Ramon (I) i el seu fill, a més d'alguns petits alous cedits
per monestirs com Sant Llorenç del Munt. Ultra aixó, les propietats inicials dels Sentmenat
no coincideixen amb les de Ramon o Guillem Ramon (I). Seria, a més, un fet
extraordinariament anormal que en un document comtal d'aquesta época hi figuressin
membres de llinatges que depenen directament d'un dels grans magnats o dels vicaris.
h) Des del punt de vista genealògic, tanmateix, podria haver-hi alguna relació entre el
llinatge Sentmenat i els Hostoles. Podrien tenir els seus origens en un fill
petit, o algun bastard familiar pròxim a Ramon, com ha plantejat Armand de
Fluvià
i) El document de l'esponsalici d'Almodis anteriorment esmantat és important
perquè ens indica que les relacions de la familia comtal amb els descendents de Miró
d'Hostoles es reanuden o continuen com abans.
j) Aquest fet junt amb les tesis que defensen tant Schideler com Antoni
Pladevall podrien formar el conjunt de factors que van propiciar l'arribada de Guillem
Ramon (I) a la senescalia de Barcelona, vers l'any 1068.
GUILLEM RAMON (I)
Al llarg d'aquest treball ja s'han
plantejat diverses hipòtesis i justificacions per establir la filiació de Guillem
Ramon (I). Ara bé les principals argumentacions per establir els origens del senescal
són;
a) El patrimoni. És notori que en el periode estudiat, l'us dels patronímics és molt
freqüent entre les families nobles. En el nostre cas i com també apunta Schideler,
Guillem Ramon gairebé segur que era fill d'un Ramon. Hipòtesis que queda
refermada pel fet que els dos germans documentats de Guillem Ramon (I) utilitzen el
mateix patronímic.
b) El patrimoni deSentmenat. El que va acumular Guillem Ramon (I) en el decurs dels
cinquanta anys que fou senescal podria desvirtuar sensiblement qualsevol temptativa
d'establir uns béns heretats, si no fos per la documentació anterios i posterior a ell.
En el cas del patrimoni del terme de Sentmenat és clar que ell el va engrandir encara
més. Ara bé; alguns dels alous que tenia al terme de Sentmenat, com podenser les terres
del castell, o les del lloc dit la Capella, ja eren de Ramon i de Miró
d'Hostoles. Inclús un document de l'any 1127 del monestir de Sant Llorenç del Munt
ens corrobora això. en aquest document s'explica que Guillem Ramon (I) i l'abad de
Sant Llorenç signen un pacte referent a l'alou dels masos Prat i Olivers que té el
monestir per la donació que li feu la comtessaErmessenda. Una de les condicions
que es pacten, és que si Guillem Ramon (I)vol recuperar aquest alou, haurà de
pagar 100 mancusos d'or al cenobi. L'esmentat alou és un dels tres empenyorats per Ramon
d'Hostoles al monestir de Sant Llorecç del Munt l'any 1035, comprat i cedit
pietosament per la comtessa Ermessenda al monestir l'any 1047.
c) El patrimoni del comtat de Girona. Les possessions que Guillem Ramon (I) cita en
el seu testament, segons Schideler ja les tenia en molta part abans de l'any 1083.
I, com també apunta el mateix autor, l'elecció del monestir de Santa Maria d'Amer com a
lloc de terratge, no seria una novetat, respondria al costum familiar dels senyors d'Hostoles,
tradicionals protectors i benefactors d'aquest cenobi.
ALTRES GERMANS DE
GUILLEM RAMON (I)
Són coneguts i documenttas dos germans
de Guillem Ramon (I):Bernat i Albert.
El segon sembla que tingué descendencia, pel que consta en el testament de Guillem
Ramon (I) quod Bernardus Arberti, nepos meus, teneat medietatem ipsius alodii in
vita sua . A Bernat el trobem actuant amb el seu germà gran al comtat de
Girona, en un conveni amb làbat de Sant Felui de Guixols, per les terres d'Arnau Miró
de Girona. I potser és el mateix que actua l'any 1067 com a membre de l'audiència del
bisbe Guillem d'Osona.
Ambdós germans de Guillem Ramon (I) també son documentats amb el patronímic Ramon.
I ambdós també els identifico amb els Bernat Ramon de Sentmenat i Albert Ramon
de Sentnemat que són documentats, en el periode 1065-1072, en diversos actes de
l'arxiu comtal de Barcelona.
Les raons d'aquesta identificació són les mateixes adduïdes per el seu pare en els anys
inmediatament posteriors a la mort de Miró d'Hosti¡oles. Guillem Ramon no es
testimoniat amb el gentilici de Sentmenat, probablement perquè el càrrec de
senescal és prou important perquè no necessiti cap altre tipus d'identificació entre
els seus comtemporanis.
APÈNDIX: ELS ORÍGENS DE
LA FAMILIA SENTMENAT
A la documentació de Sentmenat
corresponent al final del segle XI i principis del XII, comencen a aparèixer els
avantpassats pròxims de Pere (I) de Sentmenat i els seus germans. Especialment,
els documents del monestir de Sant Llorenç del Munt són els que aporten més dades. La
combinació de l'estudi dels patrimonis i els patronímics, de forma similar a la que
s´ha fet pel senescal Guillem Ramon i el seu pare, han servit també per establir
l'avi i els besavis de Pere (I) de Sentmenat.
La conclusió de l'estudi de la documentació patrimonial relacionada amb els Sentmenat,
es que no tenen un patrimoni aloidal consolidat, sempre són esmentats com que tenen
per....
La aparició d'antropònims com Miró, o Ramon, tant en el llinatge Sentmenat
com en els Hostoles, pot fer pensar en una possible relació mútua.
Els Sentmenat podrien ser, com ha estat dit més amunt, una linea fadristerna o
bastarda dels Hostoles que, com s'esdevingué en d'altres llinatges d'aquella
època, van a remolc de la lina principal.
|