COM
FUNCIONA EL MÓN. LES RELLISCADES DE LA GENEALOGIA
VERSIÓN
EN CASTELLANO FORMATO PDF
Si
retrocedíssim 35 generacions, cada un de nosaltres trobaria
cinc milions d'avantpassats teòricament directes, encara que
només hem heretat material genètic d'uns 7.000
ROLF Tarrach
Catedràtic d'Estructura i Constituents de la Matèria de la UB
Quan arribem a una certa edat, potser
per la percepció creixent que tenim que la vida no és eterna,
ens comencem a interessar pels nostres avantpassats. Molts
ciutadans dediquen moltes hores i molta passió a l'exploració
del seu arbre genealògic. Una senyora amb qui comparteixo
cognom em va explicar que un cuiner de Jaume I el Conqueridor
es deia com nosaltres. Però, ¿l'arbre genealògic és un arbre
genètic? En altres paraules, quan ens remuntem a un avantpassat
de fa 750 anys o unes 35 generacions, ¿quant de la nostra herència
genètica prové d'ell?
La resposta més immediata s'obté suposant que rebem de totes
les persones que apareixen al nostre arbre genealògic en 35
generacions de nosaltres la mateixa quantitat d'ADN. Recordant
que tenim dos pares, quatre avis, vuit besavis i 16 rebesavis,
arribem a 30.000 milions d'avantpassats, moltíssims més que
persones han viscut mai simultàniament, i 10 vegades més que
unitats elementals té el nostre ADN. Aquest creixement
exponencial ja el va utilitzar Max Aub, amb un exquisit
sentit de l'humor, com a demostració, espúria, que, com que
només som 6.000 milions actualment, la població mundial de fet
ha anat disminuint, en lloc d'augmentar com ens expliquen els
demògrafs.
L'explicació correcta és: s'arriba per moltíssimes branques
de l'arbre genealògic a les mateixes persones. O sigui, sempre
procreem amb persones amb les quals, de manera més o menys
llunyana, estem emparentats. A Islàndia, on tota la població
procedeix essencialment de les 3.000 persones que van colonitzar
l'illa fa 10 segles, aquest fenomen de consanguinitat encara és
molt més acusat, igual que passa amb les famílies reials.
L'arbre genealògic és en realitat una xarxa. Els demògrafs
ens diuen que cinc milions de persones és una estimació més
realista del nombre d'a- vantpassats que té un de nosaltres a
35 generacions de distància. Per tant compartim bastant menys
d'una milionèsima part del nostre codi genètic amb
l'avantpassat nostre. Això és poc, però és alguna cosa. El
que passa és que en realitat i molt probablement no compartim
res amb aquella persona.
Hi ha dues raons. La primera és que de les mares n'estem
segurs, però no dels pares (només recentment les anàlisis genètiques
permeten certificar l'autenticitat d'un pare). Es considera la
xifra d'un 7% de pares biològics diferents dels legals. Si
pugem 35 generacions per la línia paterna obtenim que no- més
amb un 8% de probabilitat la connexió genètica no ha estat in-
terrompuda per una relliscada d'alguna avantpassada. És a dir,
gairebé segur que aquell avantpassat nostre genèticament no ho
és. Ho deu ser un altre, però el desconeixem. Òbviament les
branques genealògiques més maternes són més segures, però
pel caràcter més volàtil del cognom matern sol ser més difícil
localitzar-les.
La segona és menys humana, més científica i una mica més
complexa. A l'analitzar el nostre ADN per conèixer el grau de
barreja que ha patit l'ADN matern i patern de cada un dels
nostres pares abans de transmetre'l als seus fills es descobreix
que hi ha hagut només uns 50 intercanvis en cada un, de manera
que l'ADN que heretem de la nostra mare i el nostre pare se
subdivideix en uns 100 segments que alternativament provenen de
les seves respectives mares i pares. És a dir, quan el material
genètic que un individu heretarà dels seus pares es recombina
en la meiosi per, mitjançant la fusió de les cèl.lules
reproductives, donar lloc als fills, aquesta recombinació té
lloc per mitjà de talls en unes cent localitzacions.
I, així, cada generació que ascendim afegeix uns 100 llocs
aleatoris en què el material genètic canvia d'origen. Com que
tenim un pare i una mare, això dóna, per a 35 generacions, uns
7.000 segments de material genètic que provenen de 7.000
persones, en lloc dels cinc milions de persones que trobaríem
al nostre arbre genealògic.
L'arbre genètic és molt més esclarissat que el genealògic.
La probabilitat d'haver heretat material genètic d'aquell
avantpassat llu- nyà és molt petita; en fi, gairebé segur que
aquell avantpassat ho és només en sentit jurídic, però no
biològic. No oblidem, de totes maneres, que és la relació jurídica
la que dicta les herències patrimonials, generalment més
valorades que les genètiques.
ARTICLE
Noticia publicada a la pàgina 6 de l'edició de Diumenge, 23 de
maig de 2004 de El Periódico
ELS DIUMENGES
|